Amb bon cri­teri, el web ofi­cial del club publi­cava ahir un arti­cle fir­mat per Jaume Mar­cet en què enu­me­rava un decàleg fona­men­tal per a la jor­nada d'avui al Mini­es­tadi: la desena de raons per les quals val la pena acos­tar-se al Mini i fer cos­tat al bon con­junt de Luis Enri­que. Van des del fet, ideal, que avui al Mini s'hi juga just abans que el pri­mer equip fins al nivell del rival, un gran Rayo.

El tema de l'horari és sucós: l'abo­nat podrà veure el par­tit del B i, quan acabi, cre­uar Arísti­des Mai­llol per assis­tir al Barça-Racing. Es tracta d'una jor­nada idíl·lica que el poder de les tele­vi­si­ons regala molt de tant en tant. S'ha d'apro­fi­tar. Si més no, per tal que, entre tots els bar­ce­lo­nis­tes, s'acon­se­gueixi treure el camp del filial de l'últim lloc en la clas­si­fi­cació pel que fa a l'assistència. Una mit­jana pobríssima que supera amb prou fei­nes els 3.000 afi­ci­o­nats per par­tit no sem­bla cohe­rent amb l'orgull que avui mani­fes­ten els culers pel plan­ter. En el pit­jor dels casos, el tema raneja peri­llo­sa­ment la hipo­cre­sia.

L'arti­cle de Mar­cet fa diana, però denota una man­cança estruc­tu­ral de la junta: encara no ha abor­dat amb prou decisió el mal endèmic de l'assistència al Mini. Una peça periodística, un decàleg ben enu­me­rat, no pot ser l'única estratègia de màrque­ting del club per com­ba­tre la desídia que, en forma de molt bai­xes entra­des, es mani­festa res­pecte del Barça B. Es tracta d'un repte que cap junta direc­tiva ha superat. Núñez, Gas­part i Laporta no han tro­bat –i algun d'ells ni l'ha bus­cada– la recepta per posar fi a la indi­ferència amb què la majo­ria de culers miren el Barça B.

No n'hi ha deu, hi ha mil raons per les quals val la pena omplir el Mini. La més impor­tant: el sen­ti­ment de per­ti­nença a un club que cul­tiva fut­bol com cap altre.