COP DE CAP
RAMIRO MARTÍN-LLANOS
La graderia mig buida no tindria justificació avui
Amb bon criteri, el web oficial del club publicava ahir un article firmat per Jaume Marcet en què enumerava un decàleg fonamental per a la jornada d'avui al Miniestadi: la desena de raons per les quals val la pena acostar-se al Mini i fer costat al bon conjunt de Luis Enrique. Van des del fet, ideal, que avui al Mini s'hi juga just abans que el primer equip fins al nivell del rival, un gran Rayo.
El tema de l'horari és sucós: l'abonat podrà veure el partit del B i, quan acabi, creuar Arístides Maillol per assistir al Barça-Racing. Es tracta d'una jornada idíl·lica que el poder de les televisions regala molt de tant en tant. S'ha d'aprofitar. Si més no, per tal que, entre tots els barcelonistes, s'aconsegueixi treure el camp del filial de l'últim lloc en la classificació pel que fa a l'assistència. Una mitjana pobríssima que supera amb prou feines els 3.000 aficionats per partit no sembla coherent amb l'orgull que avui manifesten els culers pel planter. En el pitjor dels casos, el tema raneja perillosament la hipocresia.
L'article de Marcet fa diana, però denota una mancança estructural de la junta: encara no ha abordat amb prou decisió el mal endèmic de l'assistència al Mini. Una peça periodística, un decàleg ben enumerat, no pot ser l'única estratègia de màrqueting del club per combatre la desídia que, en forma de molt baixes entrades, es manifesta respecte del Barça B. Es tracta d'un repte que cap junta directiva ha superat. Núñez, Gaspart i Laporta no han trobat –i algun d'ells ni l'ha buscada– la recepta per posar fi a la indiferència amb què la majoria de culers miren el Barça B.
No n'hi ha deu, hi ha mil raons per les quals val la pena omplir el Mini. La més important: el sentiment de pertinença a un club que cultiva futbol com cap altre.