La gran notícia d'aquesta setmana ha estat la continuïtat de Guardiola una temporada més, sens dubte, un motiu de satisfacció per a la secció blaugrana. El seu llenguatge és clar, responsable i respectuós. Un cop batut el rècord de victòries consecutives en la lliga (16) toca sobretot progressar. L'Inter de Milà va assolir 17 triomfs seguits en la lliga i, per tant, està a l'abast del Barça que juga avui en un camp, El Molinón, que respira futbol per tots els costats. La trajectòria de l'Sporting de Gijón ha sofert alts i baixos, i fins fa ben poc el seu entrenador, l'apassionat Manolo Preciado, va estar a punt de ser destituït, però l'equip va reaccionar i malgrat estar a la zona baixa ha sortit del pou del descens. La seva sorollosa afició dóna suport permanentment el seu equip.

Tenen un sistema de joc definit 1-2-3-1, però a vegades segons com vagi el partit agreguen una punta jugant amb un 1-4-4-2 que també l'ha fet servir des de l'inici. La sensible baixa del central Grégory pot ser coberta per Iván Hernández que acompanyaria el cedit pel Barça Botía, un titular fix a l'eix central. Canella és un lateral esquerre que puja bé, mentre que el de l'altra banda, Sastre, és més defensiu. Al centre del camp, l'uruguaià Eguren és un pivot defensiu fort i contundent, mentre que el menut Ribera s'encarrega de la distribució del joc. A la mitja punta, De Las Cuevas és un jugador tècnic i fi que l'any passat va fer una gran temporada. A la punta esquerra juga Puche, el seu millor jugador, i Diego Castro, amb una esquerra d'or. L'altra punta podria ser per a Barral, un fort i corpulent jugador que domina el joc aeri i que té gol. En el cas de jugar 1-4-4-2 jugadors com ara el tècnic Carmelo, Nacho Novo i Andrés Castro tenen possibilitats. El Barça continua amb la baixa de Puyol i com que jugarà dimecres contra l'Arsenal no seria estrany veure Mascherano, Adriano o, fins i tot, l'holandès Affelay en l'onze titular.