L'expectació era màxima ahir a la sala de premsa de Sant Joan Despí. Era la primera compareixença de Pep Guardiola després que es fes pública la seva renovació per un any més. Era el moment de conèixer les seves opinions i com li bategava el cor. De fet, més de la meitat de les preguntes que li van formular en els 45 minuts de conferència de premsa es van referir a la seva renovació, que finalment se signarà d'aquí a unes setmanes a les oficines del club. El primer que va deixar clar el tècnic és que no es va plantejar en cap cas abandonar el club i menys parlar amb tercers: «No existien motius per no continuar, no hi havia cap motiu per no fer-ho.» En aquest sentit, Guardiola va acabar aparaulant la seva continuïtat com una cosa natural. «Feia setmanes que en parlàvem i s'ha donat ara.» El de Santpedor és un tècnic atípic pels temps que corren. Molts en el seu lloc i estant en un club com el Barça, haurien acceptat signar un contracte de llarga durada. Sandro Rosell, un cop va arribar a la presidència, li'n va oferir un de sis anys. Però Guardiola s'estima més anar pas a pas, calibrant les sensacions i computant dia a dia les sensacions que destil·len els seus jugadors així com el seu estat d'ànim personal. És una manera que els seus deixebles es mantinguin amb tensió, i de retruc, que ningú del seu cos tècnic, i ell mateix, no abaixin el pistó d'exigència. «Quan vegi que sobro, que no tinc passió i que em falta força, quan senti que no estic bé, ho deixaré», confessava. Així és Guardiola, un home que es mou per la passió. Aquí, en l'element passional, és on rau la clau de volta de la seva direcció esportiva. Una qüestió de sensacions, aquell anomenat feeling que va obligar Samuel Eto'o a fer les maletes cap a Milà. Fins ara aquest plantejament li ha funcionat i, fins i tot, admetia que el lapse de temps d'un any li sembla massa llarg. «Si hagués pogut signar per mig any, ho hauria fet. Necessito veure'm cada dia si tinc força. El temps ho desgasta tot», argumentava, però deixava la porta oberta a un cinquè any a la banqueta: «Hem d'estar atents. Si la cosa va bé podrem continuar junts.»

Tot i això, deixava clara la seva ambivalència de discurs en relació amb la pròxima renovació. «Només em veig al Barcelona un any més, i ja se'm fa llarg pensar en més temps. Que no renovés no tenia a veure amb els dubtes. Com aquí no estaré a cap lloc. Però aquí les coses te les has de guanyar. I allò fet, fet està. Jo no puc viure del que he fet. Hi ha d'haver passió», argumentava tornant a deixar clar que el factor de la passió és clau per continuar treballant pel Barça i és un element identitari d'aquest equip que vol marcar una època. En aquest sentit, també va deixar clar que els títols no són el més important: «No em quedo perquè sé que guanyarem. No sé els títols que guanyarem, perquè ens queda molt per suar.»

D'altra banda, es va treure importància a la seva relació amb els jugadors: «Ells m'estimen, però quan n'hi hagi un altre l'estimaran igual. Els jugadors competeixen per guanyar, perquè és llavors quan viuen millor. Els jugadors volen entrenadors que els ajudin a desenvolupar el seu potencial. I així ha de ser.»