Barça

El Barça torna a l'escenari on va començar la seva ascensió

El Barça visita l'escenari on Guardiola va obtenir la primera victòria en la lliga

L'equip pot igualar els 17 triomfs seguits assolits fa quatre anys per l'Inter

Puyol és baixa i és força probable que Pep reservi alguns internacionals

El 19 de setem­bre de 2008 el Barça de Guar­di­ola va acon­se­guir la seva pri­mera victòria en la lliga amb una sor­pre­nent gole­jada a El Molinón (1-6). Des de lla­vors, l'equip ha gua­nyat 77 par­tits en 96 jor­na­des de lliga, ha con­ver­tit les gole­ja­des en un fet habi­tual, gai­rebé ruti­nari, i va pel camí del que seria el seu ter­cer títol con­se­cu­tiu. I tot això va arren­car a Gijón. Guar­di­ola havia començat la lliga amb una der­rota a Sòria (1-0) i un empat a casa, con­tra el Racing (1-1), però aquell 1-6 li va con­ce­dir una tran­quil·litat que amb el pas dels mesos es trans­for­ma­ria en èxits i en elo­gis per part de tot el món del fut­bol. «Ens esforçarem fins al final», va pro­me­tre el tècnic després d'aquells tres pri­mers punts. I de moment, el que no s'entre­veu és el final d'aquest cicle tri­om­fant.

Tam­poc s'intu­eix la fi d'una sèrie de 16 victòries con­se­cu­ti­ves en la lliga que avui podria engo­lir un nou rècord. El té l'Inter de Milà de Roberto Man­cini, que en la tem­po­rada 2006/07 es va con­ver­tir en l'únic equip de les cinc grans lli­gues euro­pees –Angla­terra, Espa­nya, França, Itàlia i Ale­ma­nya– a enca­de­nar 17 tri­omfs. La porta d'aquest nou rècord la vigila un Spor­ting que lluita per allu­nyar-se de les pla­ces de des­cens, de les quals el separa només un punt. Manolo Pre­ci­ado, a qui José Mou­rinho va acu­sar de fer jugar els suplents con­tra el Barça, ha res­sus­ci­tat l'equip després d'un inici de tem­po­rada molt nega­tiu i espera treure pro­fit d'un calen­dari espe­ci­al­ment intens per als blau­grana. La visita a El Molinón ha que­dat atra­pada entre la jor­nada de selec­ci­ons i l'anada dels vui­tens de final de la Cham­pi­ons, a l'Emi­ra­tes. I el tècnic, que aquesta set­mana ha anun­ciat la seva reno­vació, és pro­ba­ble que aposti per una ali­ne­ació dife­rent a l'habi­tual per no car­re­gar exces­si­va­ment els seus inter­na­ci­o­nals i per reser­var for­ces amb vista al com­promís euro­peu. De moment, ja és segur que no podrà dis­po­sar de Car­les Puyol, que es con­ti­nua recu­pe­rant de la seva ten­di­no­pa­tia i també és baixa per al par­tit de Lon­dres.

A l'equip l'espera un duel trans­cen­den­tal dime­cres con­tra l'Arse­nal, però tam­poc pot rela­xar-se i dei­xar esca­par a Gijón el pre­uat avan­tatge acu­mu­lat durant els últims mesos. Ara mateix són set punts que, en cas de victòria, serien deu, en espera del que succeís en l'Espa­nyol-Madrid de demà. Els blancs tor­nen a jugar després del Barça, amb la pressió psi­cològica que això suposa. Una altra jor­nada obli­gat a gua­nyar.

Busquets, la imatge d'aquella gran victòria

Aquell partit de Gijón també va ser el bateig de Sergio Busquets. Ja havia tingut una bona actuació la jornada anterior contra el Racing, però a El Molinón les estadístiques van reflectir que 48 de les seves 50 passades havien anat ben dirigides. «A Gijón tot va començar a anar cap amunt; ens va sortir tot rodó. I en l'aspecte individual vaig acabar molt content», explicava Busi en una conversa recent amb aquest diari. El català recorda bé què li va dir Guardiola aquell dia: «Jo en aquell moment no estava per assumir responsabilitats i ell no me'n va posar. Però jo sóc un jugador amb caràcter i necessito sentir-me important.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)