Molts homes, i també algunes dones, no acaben d'entendre la iniciativa que la junta directiva del FC Barcelona, liderada per dues de les seves integrants, Susana Monje i Pilar Guinovart, ha impulsat amb l'objectiu de reivindicar el paper històric de la dona barcelonista i posar de manifest el gran actiu que suposa per a l'entitat disposar de 42.000 sòcies, un 24% del total de la seva massa social. Una iniciativa, basada en els fonaments del passat i els pilars del present, que es visualitzarà avui en el partit de lliga contra el Saragossa amb un gest simbòlic: per un dia, els directius del Barça i del Saragossa, així com els representants institucionals i membres de les empreses de patrocini del club, cediran els seus llocs per formar una llotja únicament per a dones. Una llotja que unirà l'essència mateixa del club, amb dones que són i han estat importants i pioneres al Barça –o amb noms que tenen un significat propi per al barcelonisme–, amb altres dones de la societat civil catalana, sòcies o simpatitzants culers, que són reconegudes o persones de referència en els seus àmbits professionals o institucionals.

I així serà, perquè el Barça ha estat sempre el reflex de la societat a la qual ha pertangut, de la qual s'ha nodrit, i la que l'ha convertit en un club diferent i peculiar en molts aspectes. Un d'aquests, sens dubte, és el pes de la dona en la seva evolució, en la seva massa social i, fins i tot, en la seva manera d'entendre el futbol. Al Barça sempre s'ha pogut anar en família. El sentiment barcelonista no té gènere, és veritat. Perquè els sentiments no el tenen. Per què no omplir una llotja amb dones per tal que el món sàpiga que el Barça va tenir una primera sòcia el 1913, Edelmira Calvetó, que va haver de lluitar per veure reconeguts els seus sentiments; que el 1934 Anna Maria Martínez Sagi va esdevenir la primera directiva del club; que la sòcia més antiga, Mercè Castells, té el carnet número 8; que el FC Barcelona té actualment 462 dones que defensen la seva samarreta blaugrana; que en el club hi treballen 169 empleades (el 45,2%); que amb les seves sòcies no es podria només omplir una llotja, sinó molts dels estadis de la lliga, o que només elles superen el nombre de socis que tenen la majoria de clubs? De vegades són necessaris els gestos simbòlics per donar a conèixer el que realment importa. I si aquesta foto de la llotja plena de dones fa la volta al món, gràcies a la gran força que té el Barça, servirà per ajudar altres dones que no tenen la sort de viure en un país com el nostre, ni pertànyer a un club en què es reconeix tenir dones que han obert el camí a altres perquè avui dia ser sòcia del Barça sigui el més normal del món.

Mentre hi hagi persones que comparin aquest gest amb el fet d'omplir una plaça de toros només amb dones, aquest tindrà sentit. Mentre hi hagi qui se'n rigui i consideri una llotja plena de dones un gest masclista, precisament en un món com el del futbol, en el qual encara les dones tenen molt camí per recórrer (i no em diguin que no coneixen ningú que encara pensa que el futbol és cosa d'homes), aquesta iniciativa té la seva raó de ser. S'imaginen una directora general –màxima executiva del club– en algun altre club de la dimensió del Barça? S'imaginen una tresorera? S'imaginen una directora de comunicació treballant amb certs entrenadors? Doncs això. En això també som diferents. Omplir una llotja així, amb criteri social i sentit d'història de club, només pot fer-ho el Barça. I avui ho demostrarem a tothom. Serà una llotja diferent. Plena de dones barcelonistes. I la diferència no és el gènere, sinó l'ADN del mateix Barça.

Ketty Calatayud.

Directora de comunicació del FC Barcelona i membre del grup de treball Edelmira Calvetó per al reconeixement i impuls de la dona barcelonista