Molts homes, i també algu­nes dones, no aca­ben d'enten­dre la ini­ci­a­tiva que la junta direc­tiva del FC Bar­ce­lona, lide­rada per dues de les seves inte­grants, Susana Monje i Pilar Gui­no­vart, ha impul­sat amb l'objec­tiu de rei­vin­di­car el paper històric de la dona bar­ce­lo­nista i posar de mani­fest el gran actiu que suposa per a l'enti­tat dis­po­sar de 42.000 sòcies, un 24% del total de la seva massa social. Una ini­ci­a­tiva, basada en els fona­ments del pas­sat i els pilars del pre­sent, que es visu­a­lit­zarà avui en el par­tit de lliga con­tra el Sara­gossa amb un gest simbòlic: per un dia, els direc­tius del Barça i del Sara­gossa, així com els repre­sen­tants ins­ti­tu­ci­o­nals i mem­bres de les empre­ses de patro­cini del club, cedi­ran els seus llocs per for­mar una llotja única­ment per a dones. Una llotja que unirà l'essència mateixa del club, amb dones que són i han estat impor­tants i pio­ne­res al Barça –o amb noms que tenen un sig­ni­fi­cat propi per al bar­ce­lo­nisme–, amb altres dones de la soci­e­tat civil cata­lana, sòcies o sim­pa­tit­zants culers, que són reco­ne­gu­des o per­so­nes de referència en els seus àmbits pro­fes­si­o­nals o ins­ti­tu­ci­o­nals.

I així serà, perquè el Barça ha estat sem­pre el reflex de la soci­e­tat a la qual ha per­tan­gut, de la qual s'ha nodrit, i la que l'ha con­ver­tit en un club dife­rent i pecu­liar en molts aspec­tes. Un d'aquests, sens dubte, és el pes de la dona en la seva evo­lució, en la seva massa social i, fins i tot, en la seva manera d'enten­dre el fut­bol. Al Barça sem­pre s'ha pogut anar en família. El sen­ti­ment bar­ce­lo­nista no té gènere, és veri­tat. Perquè els sen­ti­ments no el tenen. Per què no omplir una llotja amb dones per tal que el món sàpiga que el Barça va tenir una pri­mera sòcia el 1913, Edel­mira Cal­vetó, que va haver de llui­tar per veure reco­ne­guts els seus sen­ti­ments; que el 1934 Anna Maria Martínez Sagi va esde­ve­nir la pri­mera direc­tiva del club; que la sòcia més antiga, Mercè Cas­tells, té el car­net número 8; que el FC Bar­ce­lona té actu­al­ment 462 dones que defen­sen la seva samar­reta blau­grana; que en el club hi tre­ba­llen 169 emple­a­des (el 45,2%); que amb les seves sòcies no es podria només omplir una llotja, sinó molts dels esta­dis de la lliga, o que només elles superen el nom­bre de socis que tenen la majo­ria de clubs? De vega­des són neces­sa­ris els ges­tos simbòlics per donar a conèixer el que real­ment importa. I si aquesta foto de la llotja plena de dones fa la volta al món, gràcies a la gran força que té el Barça, ser­virà per aju­dar altres dones que no tenen la sort de viure en un país com el nos­tre, ni pertànyer a un club en què es reco­neix tenir dones que han obert el camí a altres perquè avui dia ser sòcia del Barça sigui el més nor­mal del món.

Men­tre hi hagi per­so­nes que com­pa­rin aquest gest amb el fet d'omplir una plaça de toros només amb dones, aquest tindrà sen­tit. Men­tre hi hagi qui se'n rigui i con­si­deri una llotja plena de dones un gest mas­clista, pre­ci­sa­ment en un món com el del fut­bol, en el qual encara les dones tenen molt camí per recórrer (i no em diguin que no conei­xen ningú que encara pensa que el fut­bol és cosa d'homes), aquesta ini­ci­a­tiva té la seva raó de ser. S'ima­gi­nen una direc­tora gene­ral –màxima exe­cu­tiva del club– en algun altre club de la dimensió del Barça? S'ima­gi­nen una tre­so­rera? S'ima­gi­nen una direc­tora de comu­ni­cació tre­ba­llant amb certs entre­na­dors? Doncs això. En això també som dife­rents. Omplir una llotja així, amb cri­teri social i sen­tit d'història de club, només pot fer-ho el Barça. I avui ho demos­tra­rem a tot­hom. Serà una llotja dife­rent. Plena de dones bar­ce­lo­nis­tes. I la diferència no és el gènere, sinó l'ADN del mateix Barça.

Ketty Cala­tayud.

Direc­tora de comu­ni­cació del FC Bar­ce­lona i mem­bre del grup de tre­ball Edel­mira Cal­vetó per al reco­nei­xe­ment i impuls de la dona bar­ce­lo­nista