La setmana havia començat amb empipada general a Can Barça per les acusacions de dopatge fetes per la COPE o el Real Madrid, es continua desconeixent l'autor, i havia continuat amb la trista notícia de la malaltia d'Éric Abidal. Tantes emocions convertien el partit contra el Getafe en perillós. Abidal havia demanat als seus companys abans d'entrar a la sala d'operacions la victòria en aquest partit. Sabia que no li fallarien. Així que aquesta setmana tan difícil va acabar amb bones notícies, amb tres punts guanyats amb un resultat tan ajustat com injust, ja que l'equip de Pep Guardiola va produir joc i va generar oportunitats per aconseguir un resultat molt més ampli.

Després de les emocions inicials, amb un llarg i emotiu aplaudiment de tot l'estadi animant Éric Abidal i la sortida dels dos equips amb missatges recordant el jugador francès, de seguida es va veure que el Barça hauria de tenir paciència per guanyar el partit. El del Getafe havia de ser un partit més dels molts en què el conjunt blaugrana ha hagut de pica pedra per aconseguir els tres punts. Els madrilenys formen un equip que, seguint la filosofia del seu entrenador, Míchel, juga la pilota, però ahir apostaven d'entrada per esperar l'equip de Guardiola atrinxerats en la seva àrea. Ordre i concentració per mirar de treure alguna cosa positiva del Camp Nou després de no haver guanyat cap dels sis últims partits disputats. Ordre, concentració, disciplina i mirar de buscar alguna oportunitat al contraatac, com la que va tenir Casquero en el minut 33, quan va rematar des de la frontal de l'àrea petita obligant Valdés a erigir-se en salvador una vegada més.

El partit, però, ja havia tingut coses a explicar. Els primers minuts del Barça van ser un punt espesos, amb la pilota circulant a un ritme més baix del que acostuma a fer-ho quan passa pels peus dels jugadors blaugrana. Van ser set minuts inicials de tedi, els que va necessitar Messi per despertar el partit amb dues accions espectaculars que no van acabar dintre per ben poc. La primera hauria estat un dels gols de l'any. La passada de Xavi va ser molt bona. El control de l'argentí d'esquena a la porteria, millor i excel·lent la rematada de xilena, que va aturar Codina. Un minut després, ell i Villa van poder inaugurar el marcador. El Barça començava a rutllar i el gol havia d'arribar. Codina va agafar per primera vegada la pilota de l'interior de la seva porteria en el minut 16. Estranyament no va ser després d'una jugada de Messi, Xavi, Villa o Iniesta, sinó d'una rematada espectacular de Dani Alves després d'una jugada de córner. Un xut del brasiler des de més de trenta metres que va entrar ajustat al pal.

Després del gol, el Barça va generar molt joc i moltes oportunitats. En el minut 20, Villa va rebre una clara falta per part de Cata Díaz en l'interior de l'àrea que Muñiz Fernández no va voler assenyalar. La jugada va tenir continuïtat i Messi primer i el mateix Villa després no van encertar amb el gol. Una jugada que els dos van recordar durant tota la primera part, buscant el gol amb insistència. L'asturià no s'està trobant amb el gol en els últims partits. Amb continuades desmarcades a l'espai fent la diagonal des de la banda esquerra es va treballar moltes oportunitats, però unes vegades va estar lent, com en el minut 31, després d'una gran jugada sense pilota d'Iniesta, i unes altres precipitat, com en un xut en l'últim minut després d'una passada llarga de Piqué. La millor oportunitat, però, la va tenir Xavi en el minut 36 després d'una centrada d'Alves en una jugada que va ser un exemple del que és la paciència, ja que Messi va creuar dues vegades l'àrea de costat a costat buscant el xut o la passada, però veient que no tenia espais, posant un punt de calma.

Messi és el millor futbolista del planeta. Els contraris ho saben i quan ell té la pilota, tres o quatre rivals l'han de vigilar, generant espais pels seus companys. Va passar en la jugada de la paciència i en la del segon gol del Barça, que va arribar en el minut quatre de la segona part. El Barça havia produït joc per marxar al vestidor amb un resultat més favorable, fet que va aconseguir quan Messi no va trobar espai per rematar, però sí per assistir un Bojan que va marcar per segona jornada consecutiva.

El partit semblava sentenciat, però el Barça no descansa mai. Sempre en vol més i calia solucionar un parell de causes individuals pendents, que Messi i Villa marquessin, especialment l'asturià, que feia quatre partits seguits que no marcava tot i tenir oportunitats. Iniesta va ser l'encarregat de generar oportunitats per als seus companys amb les seves excel·lents passades. Villa va assistir malament Messi quan podia haver xutat primer i va rematar massa centrat en una segona oportunitat després. No hi va haver manera que arribessin més gols.

Els davanters blaugrana continuen sense estar fins en la definició, circumstància que està provocant més patiment del previst en els últims partits. I ahir no va ser una excepció. Un gol de Manu del Moral a falta de tres minuts després d'una falta d'enteniment entre Piqué i Milito va portar alguns nervis a la graderia, especialment en una jugada final en què el Getafe va buscar l'empat amb uns quants rebots a l'interior de l'àrea. Uns últims minuts estranys per no haver rematat el partit abans i que van portar la cinquena targeta de Xavi, que serà baixa en un partit important, contra el Vila-real. Això serà després de l'aturada internacional. El Barça tornarà sent líder destacat.