AQUEST ANY TAMBÉ
TONI BROSA
El cantó fosc
Sovint posem entre parèntesis allò que és secundari, complementari o fins i tot suplementari, per no dir prescindible. I deu ser per això que de les dates FIFA del calendari n'acostumem a dir parèntesi de seleccions. Són com pedres al camí; semblen posades per fer-te ensopegar i, a vegades, ho aconsegueixen. Els equips planifiquen, s'entrenen, juguen, progressen, fins que arriba el parèntesi, que és com una invitació a entrar al cantó fosc, d'on es pot sortir amb els plans trastocats, perjudicats o directament dinamitats.
L'última travessia de la temporada ha estat tenebrosa com poques. No n'ha tingut prou amb les dosis habituals de futbol desèrtic i competició plana. També hi ha hagut tràfic d'incompetència federativa, que és l'única raó per permetre jugar el Lituània-Espanya de dimarts en un camp que només pot posar en risc les articulacions dels esportistes, empobrir l'espectacle i estafar els compradors d'entrades i drets televisius. S'ha de tenir molta barra per negligir la responsabilitat tan impunement i és justament això, cara dura en quantitats molt respectables, el que has d'acreditar per rifar-te els interessos de clubs i jugadors en plena recta final de les competicions i programar bolos com els de l'Argentina a Nova Jersey i Costa Rica, per exemple.
Un s'arriba a preguntar on és el planter de tanta figura sospitosa, però la providència –generosa ella– no triga a oferir-nos possibilitats. Mirin si no el cas de la vaga fantasma dels clubs de la lliga espanyola. Fa vint anys l'Estat els va condonar un deute de milers de milions de pessetes, a canvi de convertir-se en societats anònimes per responsabilitzar-se de la gestió. Ara, endeutats un altre cop per milers de milions, però d'euros, han estat capaços de plantejar aquesta broma d'aturada patronal en plena recta final de la competició (com vulgars controladors d'AENA), arriscant-se a manipular la lliga, si l'Estat no els dóna el que necessiten per ingressar més calés, en comptes de posar ordre en la LFP i negociar quan toca. Esperpèntic.
Òbviament, se l'han hagut d'embeinar i la conclusió és que tot plegat podria haver estat pitjor. Al final la lliga continuarà sense manipulacions, l'ONG blaugrana jugadors sense fronteres recuperarà els seus efectius sans i estalvis (la lesió de Bojan és lleu) i Guardiola podrà fer un equip amb cara i ulls a Vila-real. Sense Xavi (sanció), Puyol, Pedro (lesionats) i Abidal (malalt), és cert, però amb recursos i amb possibilitats de mirar el Bernabéu amb la lliga encarrilada.
Perquè Messi es va poder estalviar el segon amistós argentí, Sergio i Iniesta tampoc van haver de fer equilibris a Kaunas, i Piqué i Villa en van sortir il·lesos. El davanter asturià, a més, va deixar enrere una sequera de cinc partits i el rècord de Raúl amb dos gols contra la República Txeca; Alves ja fa dies que és aquí; Affelay ha tornat pletòric d'un partidàs amb Holanda; Milito ha sumat minuts i ritme que falta li faran i Fontàs ja està centrat a reforçar la debilitada defensa del primer equip.
Sumin-li 24 hores de propina i l'aroma del títol despertant l'adrenalina de l'equip i, com diria aquell, «no estem tan malament, home!».