Tornar il·lusionats i motivats

Després de l'atu­rada pels com­pro­mi­sos de les selec­ci­ons, els deu inter­na­ci­o­nals del Barça més la resta afron­ten la recta final de la lliga i la Cham­pi­ons –la set­mana que ve amb el pri­mer par­tit de quarts con­tra el Xakh­tar–. Avui el Barça jugarà al camp del Vila-real, un con­junt que prac­tica un gran fut­bol ofen­siu i que lluita per ser el ter­cer equip després dels tot­po­de­ro­sos Barça i Real Madrid, que encapçalen el cam­pi­o­nat esta­tal. És una gran prova per demos­trar la vàlua dels de Pep Guar­di­ola. El Vila-real és un equip valent, ofen­siu, fidel a una manera de jugar com­bi­natòria, tècnica i veloç, que ja es va for­mar en l'època del xilè Pelle­grini i que té con­tinuïtat ara amb Gar­rido a la ban­queta. És un equip que toca i toca gràcies a la qua­li­tat tècnica dels mig­cam­pis­tes d'alt nivell com Cazorla, Cani, el veterà Senna, el bon fit­xatge de Borja Valero i el jove esquerrà Bruno, una autèntica rea­li­tat fut­bolística. Juguen sense extrems per dei­xar espais a late­rals peri­llo­sos com el mun­di­a­lista Cap­de­vila, també bo en acci­ons d'estratègia. Al davant tenen dina­mita pura amb el magnífic punta esquerrà Rossi –de qui diuen que el Barça el segueix– i la velo­ci­tat del perillós bra­si­ler Nil­mar. Al dar­rere com­bi­nen l'experiència de Marc­hena, que també pot jugar de pivot defen­siu; la regu­la­ri­tat de Gon­zalo Rodríguez, i un bon por­ter, Diego López, poderós en el joc aeri i àgil sota els pals. El can­sa­ment dels inter­na­ci­o­nals, que han fet moltíssims quilòmetres, i les molèsties de Messi, que s'espera que jugui, són els con­tra­temps d'un par­tit que si es gua­nya ser­virà per fer un pas de gegant en la lluita pel títol de lliga. Tot­hom sap que el Madri­gal és un camp difícil, però també el premi seria gran per a un equip que aspira a fer el tri­plet.