Una de les peculiaritats del sistema operatiu del futbol és que ho processa tot a una velocitat de vertigen. Al Barça, per exemple, no és estrany sentir a parlar de golejada abans de marcar el primer gol, o voler collir un fruit com ara Thiago abans que maduri, o parlar del títol de lliga al desembre, del triplet al febrer i d'una semifinal abans de superar els quarts de final. Tot va molt de pressa i, massa sovint, la notícia està, més que en el fet d'avui, en l'especulació del demà. I no obstant això, la realitat és tossuda. Cada cosa té el seu moment i necessita un temps, fins i tot una pausa.

El Barça de Guardiola va demostrar fa dos anys que la manera d'assolir una fita superlativa com ara les sis copes és enfocant cada partit correctament i minuciosament. En altres paraules, agafar-los d'un en un, no mirar més enllà del pròxim, prestar la màxima atenció a cada rival, posar els cinc sentits i la intensitat imprescindible en cada moment com a fórmula per materialitzar la superioritat tècnica i tàctica que l'equip blaugrana té respecte a la majoria de rivals. Seixanta-dos partits per al triplet, seixanta-set en total per a les sis copes. Plantejats a priori, un Everest descomunal, ple de perills i dificultats. Plantejats d'un en un, tots assequibles.

A més petita escala, també vam veure un Everest en aquell tros de calendari en què el Barça s'enfrontava consecutivament amb el Sevilla, el València, el Madrid i el Vila-real, els quatre rivals més forts de la lliga. Vist en conjunt, una petita odissea de pronòstic complicat. D'un en un, sis victòries, dos empats i 20 punts de 24 possibles. Res en futbol és reductible a una fórmula matemàtica, perquè hi ha factors que també juguen un paper (àrbitres, lesions, atzar, rivals), però el paral·lelisme amb el present és quasi total.

Quatre clàssics en divuit dies plantegen una dificultat màxima i repetir el triplet és, a hores d'ara, una conquesta suprema. Però, mirat fredament, són 11 partits (10 + 1) i tots són assequibles per a un equip com el de Guardiola, construït sobre una plantilla ben estructurada, amb una preparació ben planificada i una mentalitat ben alimentada.

Aquests dies tothom té una estratègia per a aquest peculiar tetraclàssic, però Guardiola, el controller de la plantilla, de la preparació i de la mentalitat, va recordar abans del doble duel amb el Xakhtar quin és el manual d'instruccions de l'equip que vol continuar escrivint la història amb majúscules. Es tracta de competir bé en cada partit i això vol dir centrar-se en el més immediat, oblidar els mèrits contrets i no donar res per fet.

Avui, el partit més important és el de demà al Bernabéu. Hi haurà qui digui que la lliga ja està servida (segurament tenen raó) i que el partit important és quatre dies més tard a Mestalla amb la copa en joc. Però alhora és innegable que guanyar demà és liquidar la lliga, és ratificar la jerarquia blaugrana –seria la sisena victòria consecutiva contra els blancs–, és fer dubtar el Madrid, és posar més pressió als seus jugadors i, en definitiva, és el millor campament base per atacar el cim.

És un triomf psicològic, és cert, però en aquest duel de titans tots els detalls seran importants i, en una sèrie en què la gestió de les emocions és clau per a l'èxit, marcar territori des del primer assalt sens dubte té valor afegit.