El testimoni de la Real
El Barça està a un pas d'igualar a Anoeta els 32 partits sense perdre en la lliga dels donostiarres
El Barça jugarà a Anoeta un partit especial i amb un altre rècord a l'horitzó. Els capricis del calendari han volgut que els blaugrana s'enfrontin amb la Real Sociedad i, en cas que no perdin, igualaran la ratxa dels donostiarres de 32 partits sense perdre en la lliga. Una fita que data de la temporada 1979/80 i que semblava una autèntica quimera per al futbol modern i ultracompetitiu que es practica ara. L'equip de Guardiola no perd en el campionat regular des de l'11 de setembre, en un partit al Camp Nou contra l'Hèrcules (0-2). Des de llavors, ha acumulat 4 empats i 27 victòries, i ara està en condicions d'agafar el testimoni dels bascos, que van signar una targeta de 18 victòries combinades amb 14 empats. Aquella Real entrenada pel malaguanyat Alberto Ormaechea només va perdre un partit, en la penúltima jornada de lliga contra el Sevilla al Pizjuán (2-1). Una relliscada que la va privar de guanyar aquella lliga en benefici del Madrid, que la va avantatjar d'un punt. Tot i això, aquell equip format pels mítics Arconada, Celayeta, Cortabarria, Idígoras, López Ufarte, Satrustegui o Zamora va ser la gènesi de la Real que va guanyar les dues lligues dels dos anys següents signant les planes més brillants de la seva història.
«És un equip, el millor del món. N'hi ha algun més adient per trencar el nostre registre? El Barça està donant un exemple en tots els sentits i m'agrada que siguin ells els que agafin el testimoni», qui parla amb aquesta claredat és Jesús María Satrustegui, el davanter centre d'aquella Real. «Si em fa mal perdre el rècord? No, m'agradaria més mantenir-lo i encara confio en la Real, però els rècords estan per trencar-los», afegia l'exdavanter, que hi veu símils amb el Barça de l'actualitat. «Ells tenen moltes figures i nosaltres teníem un gran equip, només amb gent de la casa. La Real tenia aquest plus, encara que al Barça també hi ha molts del planter i és digne d'admiració.» En aquest sentit, Satrustegui destacava la comunió de la seva Real. «Aquell rècord el vam aconseguir entre amics. Després van arribar els títols, però té molt de mèrit assolir aquesta fita en una ciutat tan petita com és Sant Sebastià. Llavors era impensable fer-ho i després guanyar dues lligues.» El punta també pensa que una de les bases de l'èxit d'aquell equip era el compromís de grup. «Érem un equip en majúscules. Anàvem tots a l'una. Va sortir el germen de la millor Real; a més, hi havia una estructura molt sòlida des del planter fins al primer equip. Vèiem dia a dia que s'estava gestant un gran equip.» Tot i això, l'exjugador navarrès destacava el pes d'una fita única en comparació amb les dinàmiques actuals. «Teníem molt coratge, constància i lluitàvem molt, i això que només 12 o 13 jugadors jugàvem tots els partits de lliga, copa i UEFA. Havies d'estar molt fotut per no sortir al camp.» Satrustegui també fa esment a la importància del factor temps per valorar tot el que s'havia aconseguit. «Érem gent normal, amb un gran grup humà. En aquell moment no n'érem conscients. No sabíem que estàvem fent història. Te n'adones més ara, com quan fa uns mesos vam celebrar els 30 anys de la primera lliga. Vam anar poblet per poblet de Guipúscoa i tothom plorava: mares, nens i àvies. Era impressionant!» Ja més centrat en el present, el de Pamplona sap que serà difícil que la Real mantingui el rècord. «M'agradaria que guanyés la Real, però serà complicat. El Barça està en un nivell que no tenim nosaltres, però intentarem lluitar, perquè també necessitem els punts.»
També vam preguntar a Jesús María Zamora sobre l'efemèride històrica: «El sol fet que el Barça pugui batre el rècord demostra la temporada sensacional que està fent, no només aquesta, sinó també les dues anteriors.» Tot i això, el mig creatiu d'aquella Real minimitza l'impacte del rècord. «Té la seva importància, però és més important guanyar títols i a nosaltres se'ns va escapar aquella lliga», Tot i això, coincidia en el valor que dóna al rècord amb el pas del temps. «Ho valorem més quan van passant les temporades i ningú s'acosta al teu registre. Són més de 30 anys i penses: ‘Caram! No és tan fàcil.'» Dins dels fogons d'aquell equip, Zamora intenta esgrimir quins eren els ingredients que van fer d'aquella Real un equip gairebé invencible. «Teníem un gran equip, individualitats amb gran talent i estàvem molt units, érem una família. La Real estava per sobre de tot.» L'exjugador de Renteria s'alegra que el Barça sigui l'equip que els tregui el rècord: «És el que millor futbol fa, és un digne successor.» En aquest sentit, Zamora creu que els blaugrana tenen més mèrit. «És més complicat ara. Cada any que passa, en el futbol superar-se és més difícil, perquè tot està més mesurat, vas més al límit, nous coneixements, tecnologies...», i també va deixar clar que el Barça ho té tot a favor per guanyar a Anoeta.
Per acabar, l'exjugador només es lamenta d'una cosa d'aquella inoblidable temporada: «No vam guanyar la lliga. Hauria estat increïble guanyar el campionat amb el rècord, però no va poder ser.»
Un dels secrets d'aquella Real era la comunió grupal i la gran sintonia dels jugadors del planter