La mare de tots els clàssics
Wembley espera un Barça que avui ha de rematar a casa la feina iniciada al Bernabéu
Els blaugrana tenen dos gols de marge per venjar l'eliminació de la temporada passada
Per a un equip que en les sis últimes temporades ha jugat cinc semifinals de la Champions i ha aixecat dos títols, el partit d'avui es podria considerar gairebé una rutina, i el fet d'haver obtingut un 0-2 en l'anada hauria de proporcionar-li una certa tranquil·litat. Però és el Real Madrid de José Mourinho el que visita el Camp Nou; l'etern rival comandat per l'enemic número 1, pel tècnic que va eliminar el Barça el curs passat des de la banqueta de l'Inter. Una motivació especial i també un perill afegit per a un partit que centrarà tota l'atenció del futbol mundial, ja que obre la porta cap a la final de Wembley.
Un vestit elegant empès per un cos embogit fent-se pas sota l'aigua dels aspersors del Camp Nou, és la imatge que simbolitza la decepció més gran viscuda per aquest Barça que tantes alegries ha donat a l'afició. Dins d'aquell vestit que perseguia Víctor Valdés amb cara de fúria hi havia Mourinho, que celebrava el pas de l'Inter a la final del Bernabéu. El 5-0 que els de Guardiola van obtenir en el clàssic de la primera volta de lliga va ser una petita venjança, però és ara quan s'ha de completar la revenja d'aquella eliminació. El Barça ho té tot a favor: els dos gols d'avantatge de l'anada (0-2), l'impuls anímic que suposa tenir la lliga perfectament encarrilada i la seguretat que, després de les polèmiques de les últimes setmanes –provocades gairebé totes per Mourinho–, l'afició li donarà més suport que mai. Però si Pep vol buscar arguments per exigir a l'equip que es mantingui alerta, no n'hi faltaran. Només han passat un parell de setmanes des de la final de copa de Mestalla, en què ja van tastar el gust d'una derrota inesperada, i Mourinho, que després de caure en l'anada es va fer el mort –«sí, l'eliminatòria està perduda», va reconèixer–, sempre té alguna carta amagada. Ja sigui a través de la tàctica –la conversió de Pepe en mig n'és un gran exemple– o de la gestió de les actituds –no és casualitat que el Madrid hagi adoptat l'agressivitat que ja havien tingut els seus altres equips–, el portuguès sempre ho intenta, mai no es rendeix. L'expulsió en l'anada li impedirà seure a la banqueta, però segur que l'equip portarà la seva empremta.
La conclusió que han deixat els tres clàssics anteriors –un empat en la lliga (1-1), un triomf blanc en la final de la copa (1-0) i un de blaugrana en la Champions (0-2)– és que, pel que fa al joc, el Barça continua un esglaó per sobre del Madrid, mentre que les possibilitats dels blancs depenen de la intensitat que puguin posar en el partit i de l'encert que tinguin en accions concretes com ara les jugades a pilota aturada. Si el Barça està fi en la circulació de la pilota, com va succeir dimecres passat al Bernabéu, ho té tot per guanyar; si es deixa ofegar per la pressió i l'agressivitat del Madrid, pot passar qualsevol cosa. Afortunadament, Pep podrà alinear un onze de gala. La línia més malmesa és la defensa –Maxwell, Adriano i Milito estan lesionats–, tot i que Abidal torna a la llista després de la seva malaltia. A més, amb Puyol de lateral esquerre i Mascherano de central, acompanyant Alves i Piqué, tothom pot estar tranquil. Al mig, el tècnic podria recuperar Iniesta, que la temporada passada ja es va perdre les semifinals contra l'Inter per lesió, però que ara sembla prou recuperat per acompanyar Xavi i Busquets. I al davant haurien de repetir Messi, Villa i Pedro.
Pel que fa al Madrid, Mourinho haurà de solucionar les absències de Sergio Ramos i, sobretot, de Pepe, a qui havia situat com a migcampista en els últims clàssics. Tot indica que el substitut serà Lass, ja que Khedira està lesionat. Sense el portuguès, el Madrid potser perdrà agressivitat a la zona central, però guanyarà una mica de toc i els blaugrana hauran d'estar atents als contraatacs que puguin rebre Cristiano, Di María i Benzema. Atenció, prudència i, com sempre demana Guardiola, respecte a l'estil que els ha portat fins aquí. El nou Wembley ja espera el primer finalista, amb un arc majestuós al lloc d'aquelles torres bessones que van veure com el dream team donava al Barça la seva primera copa d'Europa.
Només 1.500 aficionats blancs
Sembla que l'afició del Madrid no acaba de creure en la remuntada, ja que de les 4.687 entrades que el club blanc tenia disponibles, només n'ha pogut col·locar unes 1.500. Mentre que al Santiago Bernabéu el Barça va estar acompanyat d'uns 3.500 seguidors que es van deixar sentir en moments importants del partit, el Madrid no tindrà aquesta sort i haurà d'afrontar el repte de la remuntada amb molt poc suport ambiental. Les 3.200 localitats que els aficionats blancs no han aprofitat i que estan situades al gol sud i al lateral de la tercera graderia van ser venudes ahir mateix als socis no abonats. A Barcelona, de fet, l'interès per aquest partit de tornada és tan gran com el de l'anada, en què els socis van fer 15.000 peticions per ser amb l'equip al Bernabéu.