Barça

La mare de tots els clàssics

Wembley espera un Barça que avui ha de rematar a casa la feina iniciada al Bernabéu

Els blaugrana tenen dos gols de marge per venjar l'eliminació de la temporada passada

Per a un equip que en les sis últi­mes tem­po­ra­des ha jugat cinc semi­fi­nals de la Cham­pi­ons i ha aixe­cat dos títols, el par­tit d'avui es podria con­si­de­rar gai­rebé una rutina, i el fet d'haver obtin­gut un 0-2 en l'anada hau­ria de pro­por­ci­o­nar-li una certa tran­quil·litat. Però és el Real Madrid de José Mou­rinho el que visita el Camp Nou; l'etern rival coman­dat per l'ene­mic número 1, pel tècnic que va eli­mi­nar el Barça el curs pas­sat des de la ban­queta de l'Inter. Una moti­vació espe­cial i també un perill afe­git per a un par­tit que cen­trarà tota l'atenció del fut­bol mun­dial, ja que obre la porta cap a la final de Wem­bley.

Un ves­tit ele­gant empès per un cos embo­git fent-se pas sota l'aigua dels asper­sors del Camp Nou, és la imatge que sim­bo­litza la decepció més gran vis­cuda per aquest Barça que tan­tes ale­gries ha donat a l'afició. Dins d'aquell ves­tit que per­se­guia Víctor Valdés amb cara de fúria hi havia Mou­rinho, que cele­brava el pas de l'Inter a la final del Ber­nabéu. El 5-0 que els de Guar­di­ola van obte­nir en el clàssic de la pri­mera volta de lliga va ser una petita ven­jança, però és ara quan s'ha de com­ple­tar la revenja d'aque­lla eli­mi­nació. El Barça ho té tot a favor: els dos gols d'avan­tatge de l'anada (0-2), l'impuls anímic que suposa tenir la lliga per­fec­ta­ment encar­ri­lada i la segu­re­tat que, després de les polèmiques de les últi­mes set­ma­nes –pro­vo­ca­des gai­rebé totes per Mou­rinho–, l'afició li donarà més suport que mai. Però si Pep vol bus­car argu­ments per exi­gir a l'equip que es man­tin­gui alerta, no n'hi fal­ta­ran. Només han pas­sat un parell de set­ma­nes des de la final de copa de Mes­ta­lla, en què ja van tas­tar el gust d'una der­rota ines­pe­rada, i Mou­rinho, que després de caure en l'anada es va fer el mort –«sí, l'eli­mi­natòria està per­duda», va reconèixer–, sem­pre té alguna carta ama­gada. Ja sigui a través de la tàctica –la con­versió de Pepe en mig n'és un gran exem­ple– o de la gestió de les acti­tuds –no és casu­a­li­tat que el Madrid hagi adop­tat l'agres­si­vi­tat que ja havien tin­gut els seus altres equips–, el por­tuguès sem­pre ho intenta, mai no es ren­deix. L'expulsió en l'anada li impe­dirà seure a la ban­queta, però segur que l'equip por­tarà la seva empremta.

La con­clusió que han dei­xat els tres clàssics ante­ri­ors –un empat en la lliga (1-1), un tri­omf blanc en la final de la copa (1-0) i un de blau­grana en la Cham­pi­ons (0-2)– és que, pel que fa al joc, el Barça con­ti­nua un esglaó per sobre del Madrid, men­tre que les pos­si­bi­li­tats dels blancs depe­nen de la inten­si­tat que puguin posar en el par­tit i de l'encert que tin­guin en acci­ons con­cre­tes com ara les juga­des a pilota atu­rada. Si el Barça està fi en la cir­cu­lació de la pilota, com va suc­ceir dime­cres pas­sat al Ber­nabéu, ho té tot per gua­nyar; si es deixa ofe­gar per la pressió i l'agres­si­vi­tat del Madrid, pot pas­sar qual­se­vol cosa. Afor­tu­na­da­ment, Pep podrà ali­near un onze de gala. La línia més mal­mesa és la defensa –Maxwell, Adri­ano i Milito estan lesi­o­nats–, tot i que Abi­dal torna a la llista després de la seva malal­tia. A més, amb Puyol de late­ral esquerre i Masc­he­rano de cen­tral, acom­pa­nyant Alves i Piqué, tot­hom pot estar tran­quil. Al mig, el tècnic podria recu­pe­rar Ini­esta, que la tem­po­rada pas­sada ja es va per­dre les semi­fi­nals con­tra l'Inter per lesió, però que ara sem­bla prou recu­pe­rat per acom­pa­nyar Xavi i Bus­quets. I al davant hau­rien de repe­tir Messi, Villa i Pedro.

Pel que fa al Madrid, Mou­rinho haurà de solu­ci­o­nar les absències de Ser­gio Ramos i, sobre­tot, de Pepe, a qui havia situat com a mig­cam­pista en els últims clàssics. Tot indica que el subs­ti­tut serà Lass, ja que Khe­dira està lesi­o­nat. Sense el por­tuguès, el Madrid pot­ser perdrà agres­si­vi­tat a la zona cen­tral, però gua­nyarà una mica de toc i els blau­grana hau­ran d'estar atents als con­tra­a­tacs que puguin rebre Cris­ti­ano, Di María i Ben­zema. Atenció, prudència i, com sem­pre demana Guar­di­ola, res­pecte a l'estil que els ha por­tat fins aquí. El nou Wem­bley ja espera el pri­mer fina­lista, amb un arc majestuós al lloc d'aque­lles tor­res bes­so­nes que van veure com el dream team donava al Barça la seva pri­mera copa d'Europa.

Només 1.500 aficionats blancs

Sembla que l'afició del Madrid no acaba de creure en la remuntada, ja que de les 4.687 entrades que el club blanc tenia disponibles, només n'ha pogut col·locar unes 1.500. Mentre que al Santiago Bernabéu el Barça va estar acompanyat d'uns 3.500 seguidors que es van deixar sentir en moments importants del partit, el Madrid no tindrà aquesta sort i haurà d'afrontar el repte de la remuntada amb molt poc suport ambiental. Les 3.200 localitats que els aficionats blancs no han aprofitat i que estan situades al gol sud i al lateral de la tercera graderia van ser venudes ahir mateix als socis no abonats. A Barcelona, de fet, l'interès per aquest partit de tornada és tan gran com el de l'anada, en què els socis van fer 15.000 peticions per ser amb l'equip al Bernabéu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)