En aquesta història brillant que està escrivint el Barça de Guardiola, amb una sintaxi exquisida i un final feliç que no s'acaba mai, també hi ha trames internes que segueixen el seu propi guió. La d'Andrés Iniesta parla d'un jugador que ara fa tot just una temporada vivia angoixat per les lesions i lamentava no haver pogut ajudar l'equip en les semifinals contra l'Inter de Milà. «És difícil afrontar la part decisiva de la temporada sense un jugador com ell», va arribar a admetre Guardiola molt temps després. El manxec havia encadenat un problema rere l'altre i el poc marge de millora que encara li quedava a aquell Barça que havia estat capaç de guanyar la lliga amb 99 punts, era precisament la seva constància. A aquell Iniesta talentós però irregular li va arribar el mundial de Sud-àfrica, el gol de la final i posteriorment un llarg període de temps sense lesions. I es va convertir en un home nou, més constant, més potent, més líder, capaç de quedar-se a les portes de la Pilota d'Or. Com va demostrar ahir col·laborant amb Xavi i Busquets en la direcció de l'equip i creant l'assistència de l'1-0. Quan ell, Xavi i Messi, els tres millors jugadors del món, estan a la gespa, és difícil que s'escapi la victòria.

Unes molèsties inoportunes al soli li havien impedit jugar l'anada del Santiago Bernabéu. Però va arribar a temps per a la tornada, Guardiola va apostar per l'onze de gala sense reserves i la seva actuació va ser determinant. No tant com en aquella altra tornada de Stamford Bridge que a Mourinho li agrada recordar cada vegada que carrega contra els àrbitres construint les seves conxorxes imaginàries, però sí prou important com per considerar normal que Pep el trobés tant a faltar la temporada passada. Ahir, al Camp Nou, complia el seu partit número 70 en la Champions League, i el seu joc cada cop té més influència en els destins del Barça. També comença a ser, amb més de 350 partits acumulats, un dels símbols d'una època. La que podria conduir el Barça a la seva quarta copa d'Europa, la tercera des que el manxec juga amb el primer equip.

Participatiu en la circulació de pilota, veloç i precís en el toc, i vertical en la passada, Iniesta va cedir a Pedro la pilota que encarrilava la semifinal. Un gol que alleugeria el ritme cardíac de l'estadi en els primers instants de la segona part. En la primera, havia provat un xut des de la frontal, però la pilota havia marxat tova i desviada a l'esquerra de la porteria visitant. El manxec fa temps que no marca, però té la capacitat de fer lluir els companys que té a prop i de fer-los créixer. Després, en la recta final del partit, el tècnic va recórrer a la seva versatilitat per posar més força física a la zona central del camp; Keita va ocupar el seu lloc i Iniesta, el de Villa, que acabava de ser substituït. Va ser en aquesta posició que va tenir l'oportunitat de matar el partit, però no se'n va sortir de l'un contra un amb Arbeloa quan ja l'esperava Casillas sota els pals. Ara ja li toca pensar en Van der Sar o en Neuer, experiència i joventut però dos dels grans porters d'Europa.

Iniesta, que el curs passat s'havia perdut les semifinals, torna de la lesió per crear l'assistència del gol