I Mou, amb les crispetes
El tècnic, sancionat, no va voler anar a la llotja i va veure el partit a l'hotel
Un any després de la celebració amb l'Inter, va preferir amagar-se
L'afició va resistir la pluja i va estar al costat de l'equip fins al final
Mourinho ja havia dit després del 0-2 del Bernabéu que l'eliminatòria estava perduda i, per si el seu missatge no havia estat prou desesperançador per al seu mateix equip, ahir n'hi va enviar un altre igualment perniciós i va renunciar a acompanyar els seus jugadors al camp de l'etern rival. Sancionat després de l'expulsió del Bernabéu, el Barça li havia negat la possibilitat de col·locar-se en un seient proper a la banqueta per qüestions de seguretat –era obvi que en aquella zona s'haurien pogut produir incidents amb el públic– i li havia ofert un lloc a la llotja, la pràctica més habitual. El tècnic va respondre amb una de les seves rebequeries clàssiques i va decidir quedar-se a l'hotel de concentració de la plantilla, el Juan Carlos I, on va seguir el duel per televisió. El separaven uns pocs centenars de metres de l'estadi, però no hi va voler anar i estalviar-se l'escridassada que li esperava al Camp Nou com a resposta a les polèmiques declaracions de tots aquests dies. Mentre ell descansava còmodament a l'hotel, l'equip aguantava el xàfec al Camp Nou i el Madrid es negava a explicar de manera oficial on es trobava el seu tècnic. De l'espectacle de l'any passat, en què s'havia passejat desafiant per la gespa celebrant la victòria de l'Inter, a la d'aquest any, en què no se li va veure el pèl, hi havia un abisme. Aquesta temporada, de fet, Mou s'haurà enfrontat cinc vegades al Barça, però l'únic cop que haurà trepitjat l'estadi haurà estat en la primera volta de la lliga, amb aquell 5-0 escandalós. Ahir ni tan sols va provar de venjar-s'hi.
El fet que Mourinho no estigués físicament a l'estadi no significa que la seva presència no es fes present. Tot al contrari. Les càmeres de televisió van recollir com un membre del cos tècnic visitant intercanviava missatges a través de mòbil, presumptament amb Mourinho, i com parlava després amb Aitor Karanka. Tampoc el va oblidar l'afició del Barça. Els responsables de seguretat, per exemple, van retirar en els primers minuts una pancarta en què s'insultava el tècnic i Cristiano Ronaldo, i els càntics en contra del tècnic van anar apareixent durant el partit.
Tan completa va ser la festa a l'estadi, però, que per un dia a Mourinho se'l podria considerar un actor secundari. En segon pla, utilitzant les paraules de Karanka en la roda de premsa de dilluns. Els seguidors van resistir la forta pluja que queia sobre Barcelona i van continuar animant fins a l'últim minut. També en els moments delicats, quan el Madrid va revifar amb l'1-1. Ben diferent a la imatge que van deixar els pocs aficionats blancs que havien confiat en la remuntada. Només eren uns 1.500, ja que el Real Madrid havia retornat bona part de les entrades proporcionades per la UEFA. Com Mourinho, l'afició madridista també havia donat l'eliminatòria per perduda abans d'abandonar la capital dilluns al matí. Sabien que el tècnic portuguès no s'equivoca mai.
Des de la distància, el portuguès va poder contactar amb la banqueta blanca
a través del mòbil