[D]
0
Barça
Barcelona - 11 juliol 2011 2.00 h

Les set meravelles

El Barça 2011/12 tindrà una medul·lar espectacular on es reunirà talent, toc, creativitat i força a parts iguals. Un ventall de possibilitats per fer brotar la màgia de l'equip de Guardiola

- Barcelona

El motor del Barça en els últims vint anys ha tin­gut la seva gènesi al mig del camp. El grau òptim de car­bu­ració de l'equip blau­grana, des dels temps de Johan Cruyff, sem­pre ha pas­sat per la zona de cre­ació. Allà, el 4 arquetípic de l'escola holan­desa era el xef que por­tava la sin­cro­nia del joc. Luis Milla, ara selec­ci­o­na­dor sub-21 amb Espa­nya, va ser el pri­mer a treure la batuta, i Pep Guar­di­ola es va con­ver­tir en el metrònom d'aquest estil de pre­cisió en el dream team dels anys noranta. «Digues-me quin mig­cam­pista tens i et diré com jugues», sol repe­tir el tècnic holandès. Guar­di­ola pensa igual que Cruyff i sap que la imper­me­a­bi­li­tat del joc del Barça, de toc i pre­cisió, depèn de tenir un ven­tall de mig­cam­pis­tes a l'altura. Ningú millor que ell per enten­dre que el pot de les essències de la Masia resi­deix en el joc cir­cu­lar que es prac­tica a la medul·lar. Només així s'entén l'obsessió del de Sant­pe­dor per donar la batuta de coman­da­ment a Ini­esta i Xavi quan va arri­bar l'estiu del 2008. «Els cracks ja els tinc a casa», va dir en la seva roda de pre­sen­tació. Aquell mateix estiu Guar­di­ola fit­xava un altre mig­cam­pista: Sey­dou Keita, un obrer del fut­bol. El malià és l'antítesi als juga­dors que tenia en nòmina, però tan­gen­cial per tren­car par­tits en l'aspecte físic com en la seva arri­bada des de la segona línia. És un fut­bo­lista inne­go­ci­a­ble per a Guar­di­ola. Un out­si­der per­fecte per qui va pagar aquell estiu del 2008 14 mili­ons d'euros al Sevi­lla. Seguint en la seva línia de for­ti­fi­car la medul·lar de l'equip, es va treure del bar­ret un des­co­bri­ment majúscul del Barca B: Ser­gio Bus­quets. El mig de Badia va aparèixer durant la pri­mera tem­po­rada de Guar­di­ola i des de lla­vors no ha parat de créixer fins a con­ver­tir-se en un dels millors mig­cam­pis­tes defen­sius, però sense des­cui­dar el bon gust per la pilota.

En el seu segon any a la ban­queta, Guar­di­ola no va apos­tar per cap nove­tat al mig del camp, però l'any pas­sat es va deci­dir a fer el pas incor­po­rant Javier Masc­he­rano. L'argentí va ater­rar per ocu­par la vacant dei­xada per Touré Yaya, que se'n va anar al Manc­hes­ter City, a canvi de 24 mili­ons d'euros que es van pagar al Liver­pool. El de la Costa d'Ivori s'havia quei­xat de tenir pocs minuts a causa de l'efer­vescència fut­bo­lista d'un Bus­quets que li havia tret el lloc de titu­lar. El Jefe­cito, tot i ser capità amb l'Argen­tina, va accep­tar el seu rol de suplent amb una natu­ra­li­tat i pro­fes­si­o­na­li­tat que va ena­mo­rar Guar­di­ola. El temps i un calen­dari duríssims i car­re­gat de par­tits el van con­ver­tir en el segon tram de la tem­po­rada en una peça clau per acon­se­guir els títols de lliga i Cham­pi­ons.

Cesc, peça clau.

En la seva quarta tem­po­rada a la ban­queta, Guar­di­ola vol con­ti­nuar ali­men­tant l'essència del joc blau­grana incor­po­rant Cesc Fàbre­gas. El mig­cam­pista d'Arenys ja era una peça cobe­jada pel tècnic des de l'estiu pas­sat, però la nega­tiva de l'Arse­nal a ven­dre el català va endar­re­rir el seu fit­xatge fins a aquesta tem­po­rada. Guar­di­ola no vol tor­nar a par­tir pels pro­ble­mes físics d'homes clau com ara Ini­esta i Xavi aquesta tem­po­rada, i aquí Cesc tin­dria un paper clau en l'engra­natge de l'equip. El d'Arenys, criat a la Masia, apor­ta­ria un alt grau de cre­a­ti­vi­tat en el seu joc com demos­tra el fet de ser un dels màxims assis­tents de la Pre­mier Lea­gue en els últims anys. A més, amplia el seu reper­tori amb cons­tants arri­ba­des a l'àrea i una mar­cada presència física que no tenen Ini­esta i Xavi. Amb Cesc, Guar­di­ola amplia el reper­tori de recur­sos a la medul·lar i s'asse­gura el canvi gene­ra­ci­o­nal a mig ter­mini, ja que Fàbre­gas té 24 anys i Xavi i Keita, els més vete­rans, 31, tot i que amb corda per a estona.

Thi­ago, el geni cre­a­tiu.

L'última peça d'aquest mig del camp espec­ta­cu­lar que tindrà el Barça és la incor­po­ració de Thi­ago Alcántara. El fill de Mazinho, que va alter­nar la tem­po­rada pas­sada el filial amb el pri­mer equip, té un crei­xe­ment expo­nen­cial mera­vellós. Amb només 20 anys, el futur del Barça com a fut­bo­lista cre­a­tiu de referència és a les seves mans. D'espe­rit indòmit, aquest jove amb múlti­ples tatu­at­ges repar­tits pel cos té una visió perifèrica i uns ins­tints innats en el seu joc digne dels més pri­vi­le­gi­ats. Ara només ha de cor­re­gir el seu joc en l'aspecte tàctic per bri­llar amb la màxima inten­si­tat i tindrà com a mes­tres els millors mig­cam­pis­tes del fut­bol mun­dial per apren­dre en cada entre­na­ment.

I és que aquest Barça tindrà el millor mig del camp del món i amb la màgia que tenen cada un dels set fut­bo­lis­tes que inte­gren aquesta medul·lar la tem­po­rada pro­met ser una altra deli­ca­tes­sen per als sen­tits. L'essència del joc blau­grana està pro­te­gida i pro­met car­bu­rar millor que mai.


L'arri­bada de Cesc, afe­gida a la indòmita cre­a­ti­vi­tat de Thi­ago, com­ple­ta­ran un mig del camp deliciós

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a