El mateix Valdés ha explicat diverses vegades que en alguns moments de la seva carrera el fet d'encaixar gols li provocava una angoixa insuportable. Però el pas dels anys l'ha fet madurar i aquesta competitivitat extrema l'ha orientat en positiu. Una de les virtuts que sempre destaca d'ell el cos tècnic és la capacitat per sobreposar-se a les errades. “Si ens fixem en les poques vegades en què Víctor ha comès algun error important, ens adonem que en els partits posteriors sempre ha estat sensacional”, assegurava Juan Carlos Unzué, tècnic de porters, en una entrevista a aquesta diari. No es podria entendre la regularitat que ha exhibit en les últimes temporades sense tenir en compte aquesta personalitat netament guanyadora.

Haver estat el porter del Barça durant la primera dècada del segle XXI ha fet omplir de títols la vitrina de Valdés. A banda dels quatre trofeus Zamora, el porter de Gavà té tres Champions, un campionat del món de clubs, dues supercopes d'Europa, cinc lligues, una copa del Rei i cinc supercopes d'Espanya. Tenint en compte que té 29 anys i que continuarà jugant al Barça encara uns quants anys més –diu que es voldria retirar amb 36–, tot sembla indicar que haurà de fer un racó a la seva vitrina per encabir encara uns quants trofeus més.

Els mèrits acumulats durant els últims anys serveixen per desmuntar els arguments d'aquells que l'havien criticat. Quan va arribar al primer equip, la porteria del Barça cremava. Des de la marxa de Zubizarreta, el debat havia estat constant i porters com Baia, Dutruel, Enke, Bonano i el mateix Reina havien hagut d'anar-se'n sense pena ni glòria. A Valdés també li va tocar conviure amb les crítiques en els primers anys, sobretot arran d'alguna errada puntual com la que va cometre contra el Liverpool en els quarts de final de la Champions 2006/07. Però la gran regularitat mostrada en els últims temps, han servit per minimitzar la importància d'accions com aquella i per elevar la seva figura com una de les potes que sosté aquesta plantilla triomfant.

La dimensió d'Iker Casillas, un porter gran des de la seva aparició, és el que, principalment, ha deixat Valdés fora de la porteria de la selecció espanyola fins al 3 de juny del 2010, quan, amb 29 anys, es va estrenar en un amistós jugat a Insbruck, contra Corea del Sud. Havia de passar un any més perquè ho fes en partit oficial. José Antonio Camacho, Iñaki Sáez, Luis Aragonés i Vicente del Bosque han confiat sempre en el porter del Madrid. D'altra banda, l'aposta per Pepe Reina com a segon de Casillas tampoc no ha ajudat gaire el porter del Barça. Dimarts, a Alacant i contra Escòcia, va fer un altre pas en la seva carrera formant part de l'equip titular. Envoltat de set companys del Barça i protegit per un estil de joc d'inspiració blaugrana.

Tot i que ha estat l'únic titular en les tres darreres finals en què el Barça ha guanyat la lliga de campions, els anys 2006, 2009 i 2011, Valdés no ha rebut mai cap reconeixement individual internacional. Mai quan els premis es decideixen per votacions, el porter del Barça és l'escollit. Júlio César, Van der Sar i Cech, per exemple, li han pres els darrers anys el premi al porter de l'any que, des del 1998, atorga la UEFA. Això sí, Valdés pot presumir d'haver estat el porter menys golejat de la lliga espanyola quatre vegades, les tres últimes consecutivament. Un registre mai vist. De fet, si aconsegueix un altre trofeu Zamora igualarà Antoni Ramallets com a porter que més n'ha aconseguit.

La progressió de Valdés demostra que la Masia també sap formar porters. Ell n'és el millor exemple i l'estímul més gran per als nanos del planter que juguen sota els pals. En una posició tan específica com la seva, també és important tenir l'ADN Barça. Valdés ho demostra quan toca la pilota amb els peus com un jugador de camp, quan li dóna sortida des del darrere i es converteix en el primer atacant, quan combina amb els seus defenses. A banda d'això, el fet que hagi sortit del planter el vincula directament amb el nucli dur del vestidor blaugrana, al costat de Puyol, Xavi, Iniesta, Piqué i del seu inseparable Andrés Iniesta.

Ha costat. En la llista de 23 candidats a la Pilota d'Or del 2010, en què Messi, Xavi i Iniesta acabarien liderant les votacions, no apareixia el nom de Valdés i sí que ho feien els d'Iker Casillas (Madrid) i Julio César (Inter de Milà). Però més enllà d'aquest tipus de rànquings que solen penalitzar els jugadors poc mediàtics, el blaugrana s'ha guanyat el respecte general a través de les seves actuacions i dels títols assolits amb el Barça. I ara, també amb Espanya.