Abans de reaparèixer contra el Racing de Santander, havia estat un mes aturat per culpa d'una lesió muscular. Això no li va impedir tornar a enlluernar amb el seu futbol i deixar detalls tècnics com el regateig en l'aire amb el peu dret per acabar xutant amb l'esquerre. Aquell dia la pilota es va estavellar al pal però contra el Viktora Plzen va repetir el gest i la jugada va acabar amb gol. Ahir ho explicava amb una naturalitat que semblava com si el detall tècnic estigués a l'abast de molts futbolistes. “És una jugada molt ràpida. Et trobes amb el defensa i tens poc espai. Sabia que voldria arrossegar el peu per sota i per això la vaig aixecar. Estic molt content perquè va servir per encarrilar el partit”, va detallar.

El gest final, però, va venir precedit d'una sèrie de parets al primer toc amb Leo Messi, un dels seus socis habituals al camp i un futbolista que no hi ha dia que no el meravelli. “Quan el tens d'oponent (en els entrenaments) intentes que no et toqui defensar-lo. És únic. No està a l'abast de ningú. Ens queden molts anys per seguir parlant d'ell i gaudir-lo”, va assenyalar. Per això es ruboritza quan el comparen amb ell o quan li reclamen que algun dia alci la veu per demanar ser considerat el millor. Tot això no va amb Iniesta, un futbolista humil a qui no preocupen ni els rànquing ni les gales. A ell se li omple l'ego quan veu la gent gaudir amb el seu futbol. “No jugo perquè la gent digui si sóc el número u. Jugo perquè el futbol és la meva passió. No vull demostrar res. Jugo per ser feliç jo i per fer feliç la gent que segueix l'equip.” Vaja, un antiheroi, i l'antítesi de Cristiano Ronaldo, de qui no va voler entrar a valorar per què és xiulat als camps on va.

Iniesta és un dels luxes més preuats que té el Barça de Guardiola, un equip que ha fet de l'excepció la norma perquè guanya de manera brillant la majoria de partits. Pel manxec, però, al darrere d'aquests resultats hi ha una gran feina. “Cada any costa més i t'has de superar, aquest és el repte. Quan guanyem no és per casualitat. Tot costa molt.” En aquest sentit, va elogiar la bona tasca defensiva de l'equip, que permet als del davant endur-se la majoria dels titulars de la premsa. “És clau. Sense la part defensiva no hi ha glòria.”