Havien pas­sat poques hores del 5-0 de la tem­po­rada pas­sada al Camp Nou, con­tra el Real Madrid, i França es va aixe­car amb el Barça en la por­tada de L'Équipe. El titu­lar d'aquell 30 de novem­bre del 2010 era “Bar­ce­lo­nes­que”, una referència irònica a la paròdia tea­tral. A sota, no apa­rei­xia Messi, pro­ta­go­nista tan­tes vega­des, ni Villa, autor de dos gols, sinó Xavi Hernández, amb una mà asse­nya­lant la grada i amb l'altra, estre­nyent l'escut. Ha pas­sat poc més d'un any, i ahir la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d'His­to­ria i Estadística del Fut­bol (IFFHS) va anun­ciar que ell és el gua­nya­dor, per quarta vegada con­se­cu­tiva, del premi al millor cons­truc­tor de joc de l'any. Un tipus de joc que no es cons­tru­eix des de la força ni des de les indi­vi­du­a­li­tats, sinó que neix de la tècnica i del sen­tit col·lec­tiu.

Si el diari francès va inter­pre­tar aquell 5-0 com una espècie de burla, una petita humi­li­ació entre eterns rivals, a Xavi se li ha d'atri­buir l'astúcia que guia aquest Barça ina­bas­ta­ble que ten­deix cons­tant­ment a l'engany. Un equip que toca, que mareja, que des­pista, que tant pot jugar amb només tres defen­ses com sense davan­ters clars. El que no falla mai és el mig del camp, on el Barça con­cen­tra les seves grans vir­tuts, i al cen­tre de tot, sem­pre hi és Xavi.

El segon capità va acon­se­guir el guardó amb 232 punts i amb molt avan­tatge res­pecte als seus com­panys d'equip Leo Messi (147) i Andrés Ini­esta (110). Al dar­rere, el madri­dista Mesut Özil, a una distància abis­mal (59). És segu­ra­ment, el premi menys dis­cu­tit de tots els que se solen donar en aques­tes dates, ja que sem­bla impos­si­ble tro­bar un altre juga­dor que iguali la capa­ci­tat de Xavi a l'hora de gene­rar joc per als com­panys. Ell és el gran faci­li­ta­dor. El rei de la col·locació i de la pas­sada curta. L'any pas­sat, per exem­ple, també va ser l'esco­llit, en aque­lla ocasió seguit molt de prop per Ini­esta, a qui el gol en la final del mun­dial el va fer pujar en tots els rànquings inter­na­ci­o­nals. El 2009 va superar Messi i el 2008, Cris­ti­ano Ronaldo, i va reco­llir un tro­feu que l'any ante­rior, el 2007, s'havia empor­tat el bra­si­ler Kaká, seguit de Pirlo i Messi.

Un cop asso­lit el premi al millor play­maker que atorga la fede­ració inter­na­ci­o­nal d'estadística, Xavi aspira ara a la Pilota d'Or. Dilluns, poques hores després del derbi de Cor­nellà, viat­jarà a Zuric per par­ti­ci­par en una gala en què Leo Messi serà aquest cop con­trin­cant –també Cris­ti­ano Ronaldo–. Per al català, sem­bla que ha de ser ara o mai.