Andrés mostra l'atall
El manxec, en una altra exhibició contra l'Sporting, deixa clar quin és el camí a seguir en les tretze jornades que queden per enxampar el Madrid
Tot i admetre que la lliga està complicada, afirma que l'equip no pensa rendir-se i el veu capaç de lluitar fins al final
“Iniesta ens ha trencat el partit.” Amb aquesta contundència s'expressava Javier Clemente minuts després de sortir derrotat del Camp Nou. El tècnic de l'Sporting no va tenir cap complex a reconèixer que malgrat tenir superioritat numèrica al camp va utilitzar el tercer canvi (un futbolista defensiu com Eguren per un mitja punta com De las Cuevas) amb l'objectiu de frenar el 8 blaugrana: “Feia el que volia i el vaig tractar d'anul·lar, no ens en vam sortir”, es lamentava el de Barakaldo. No li faltava raó. Andrés Iniesta va ser diumenge el principi i el final d'un equip que no es vol desenganxar de la lliga. Absent Leo Messi, va agafar tota la responsabilitat d'un Barça que un cop més va deixar clar que no pensen abaixar els braços en les tretze jornades que queden. Iniesta, atacat per les lesions durant bona part del primer tram del curs, és un bon termòmetre per mesurar l'estat d'ànim, de forma i de viure d'un equip que no pensa rendir-se. Respectuós amb el calamitós arbitratge de Velasco Carballo que durant molts minuts va situar el Barça en la cornisa, Andrés mira endavant. “Quan ens vam quedar amb deu, i acte seguit, ens van empatar no vam pensar en el que ens estava fent l'àrbitre. Només a esforçar-nos el màxim i a tractar de remuntar un partit que sabíem que se'ns havia complicat”, explica. Iniesta, que en la primera part ja havia fet l'1-0, va prendre el comandament. Va tocar totes les tecles i es va posar l'equip a l'esquena per guiar-lo cap al camí correcte. A banda que el Madrid falli, el Barça necessita guanyar els tretze partits que li queden. És l'única fórmula per una lliga que no vol donar per perduda. “Hem de seguir. Ens hem d'exigir jugar bé i tenir l'ànsia de fer les coses bé i sigui quina sigui la situació sumar de tres en tres. “ Per això, té clar que no llançaran la tovallola. “Sabem que la distància que tenim respecte al Madrid és amplia. Però es pot guanyar la lliga. L'avantatge és considerable, però això no ens impedirà intentar-ho fins al final. Hem d'estar allà per si el Madrid falla. Ho sabem i aquest sentiment, no ens el traurà ningú”, explicava conscient que han de tractar de posar la màxima pressió al conjunt de Mourinho.
Un malson superat
Iniesta té clar quina és la seva responsabilitat en l'equip. Es parla molt que l'absència de Messi en el partit contra els asturians el va obligar a fer un pas endavant. Ell no ho veu bé ben així. Guardiola, tampoc. La seva transcendència en el partit sempre és màxima, el gran problema és que el bíceps femoral –una lesió que l'ha obligat aturar-se tres cops– ha estat el pitjor rival que ha conegut aquesta temporada. La d'aquesta setmana era una prova d'exigència màxima. Dimecres va enlluernar a Màlaga (també va inaugurar el marcador) sent la gran referència de la selecció de Del Bosque. Van ser 45 minuts de màgia (el seleccionador estatal el va dosificar canviant-lo en el descans), una exhibició que va completar quatre dies després contra els de Clemente. Iniesta es troba en perfecte estat. Una situació que fa que sigui especialment optimista amb vista al tram final de curs: “En aquest sentit, la temporada ha estat especialment difícil, però la realitat és que em trobo molt bé. Tant de bo que aquests tres mesos vagin acompanyats de gols (el de diumenge és el primer en la lliga, en què només ha pogut disputar sis partits complets) i de bones vibracions.” Iniesta, contra l'Sporting i quan més se'l necessitava, va deixar clar que en situacions d'emergència cal agafar una drecera. L'equip el segueix amb molt de gust.
Enganxa a Bakero amb 260 partits en la lliga
En un any condicionat en excés pels seus problemes físics, Iniesta està lluny dels seus millors números personals. De les 25 jornades que s'han disputat, Iniesta se n'ha perdut 9: 4 al Camp Nou (Osasuna, Atlético, Mallorca, Real Sociedad) i 5 a fora (València, Sporting, Getafe, Vila-real i Osasuna) per problemes físics. Tot i això, no deixa d'engrandir el seu palmarès i amb el partit disputat contra l'Sporting arriba als 260 i iguala Bakero. Està a tres de Guardiola i Carrasco.