No tinc cap dubte que Abi­dal se'n tor­narà a sor­tir. Perquè con­fio en la medi­cina i en els met­ges d'avui en dia, perquè el juga­dor francès és fort com un roure i perquè ha afron­tat aquest nou con­tra­temps amb una ente­resa digne d'elogi. Ahir, per exem­ple, lluny de refu­giar-se en la inti­mi­tat del ves­ti­dor per maleir el seu infor­tuni, va sor­tir a córrer per la gespa del camp número 4 de la ciu­tat espor­tiva i, com va reve­lar Car­les Puyol, es va dedi­car a ani­mar els com­panys, molt tocats després de rebre la mala notícia per boca de Pep Guar­di­ola. Des de l'ope­ració de l'any pas­sat per treure-li el tumor del fetge, Abi­dal té molt clar qui­nes són les seves pre­ferències en la vida i com s'han d'afron­tar les adver­si­tats. Molts ànims!