“Des que vaig debutar he après molt, al camp i a fora”

Hem fet una bona tem­po­rada, i això que era difícil superar el que vam fer el curs pas­sat. Hi ha hagut alguna època en què va cos­tar gua­nyar, però tenint en compte que cons­tant­ment hi ha bai­xes de juga­dors que pugen al pri­mer equip, fer el que hem fet, és a dir estar a la part alta i amb un bon joc a segona divisió A, és molt meri­tori.

En la pri­mera volta vaig jugar-ho gai­rebé tot i vaig con­ti­nuar apre­nent amb Euse­bio, men­tre que en la segona ja he estat més amb el pri­mer equip, i tot i que no he aca­bat jugant tant com altres tem­po­ra­des, tot ple­gat ha estat molt pro­fitós.

Quan vaig debu­tar amb el pri­mer equip i després al Camp Nou ja vaig com­plir un somni, i la veri­tat és que són molts anys pre­pa­rant-me per a això; des que vaig debu­tar fa dos anys he après moltíssim, tant dins com fora del camp. Pot­ser no he jugat gai­res minuts, però vius tot el que envolta el pri­mer equip, l'entorn, l'ambi­ent dels par­tits impor­tants... i en certa manera és com si ja hagués pas­sat per un període d'adap­tació que em ser­virà perquè ara no em trobi res de nou. Així, em podré cen­trar a fer la feina ben feta i a con­ti­nuar millo­rant.

La veri­tat és que en cap moment se m'ha pas­sat pel cap mar­xar del Barça. Sí que és cert que en algun moment no veia clar què faria, quan encara no havia reno­vat, però em vaig cen­trar a jugar. Sem­pre he tin­gut el cap al Barça.

És clar que no tot s'acaba aquí, però llui­tem per estar-hi el màxim d'anys pos­si­bles, ja que és difícil estar millor que aquí, pel que entenc que mar­xar també ha de ser com­pli­cat per a ells.

Per mi són els tres millors del món, però més que impres­si­o­nar-me, el que hem d'inten­tar, tant Fontàs com Muni­esa i jo, és apren­dre el màxim d'ells. Crec que la posició de cen­tral estarà molt ben ocu­pada, ja que quan no hi sigui algun d'ells, podem donar un bon nivell per aju­dar l'equip.

D'entrada és un elogi que em com­pa­rin amb un juga­dor com Piqué, però crec que les com­pa­ra­ci­ons no són bones. Cadascú ha de ser ell mateix, tot i que inten­tant fixar-me en ells també.

De cadas­cun he inten­tat extreure'n el millor. Des de Lobera, pas­sant per Fran Sánchez, García Pimi­enta, Rodón, que al juve­nil B em va fer tre­ba­llar moltíssim defen­si­va­ment. Ja en l'etapa pro­fes­si­o­nal, pri­mer Luis Enri­que, Euse­bio i sobre­tot Pep. De tots n'he après moltíssim i tot i que cadascú tin­gui el seu mètode, tots inten­ten ense­nyar el mateix, que és l'estil del Barça. És tot un orgull haver-los tin­gut a tots ells d'entre­na­dors.

Quan vam saber que Guar­di­ola no segui­ria va ser una notícia nega­tiva, però que alhora es digués que Tito seria el seu subs­ti­tut ens va ale­grar molt, perquè és un tècnic de la casa, que ens coneix i que sap per­fec­ta­ment quin és l'estil de joc. Per això és millor que hi sigui ell i no algú altre de fora, perquè crec que no can­viarà res, ja que el que sabia en Pep també ho sabia en Tito, i el mateix a l'inrevés.