Escalfament i esclat

Guardiola ja havia respost la pregunta, però encara tenia molt més a dir, així que va agafar aire i va continuar, ja amb un posat més seriós. “Fa un any vaig dir que me n'anava a 6.000 quilòmetres i vaig demanar que em deixessin tranquil, i no han complert la seva paraula. Jo vaig fer la meva etapa i m'en vaig anar. No va ser responsabilitat seva, vaig ser jo qui ho va decidir, i me'n vaig anar a 6.000 quilòmetres”, va afirmar el de Santpedor, que una vegada calent, va acabar d'esclatar. “Els desitjo tots els èxits del món, perquè no cal que digui el que significa aquest club per a mi, però hi ha hagut massa coses aquest any i amb mi s'han passat de la ratlla. Que utilitzessin la malaltia del Tito Vilanova per fer-me mal no ho oblidaré mai. A Tito Vilanova l'he vist a Nova York, i si no l'he vist més és perquè no ha sigut possible, però no per part meva... i justificar que jo no vull que no li vagin bé les coses a un company que he tingut durant tant de temps i que m'ha ajudat tant... això és de molt i molt i molt mal gust. No m'ho esperava, ni dels uns ni dels altres.” Guardiola ja havia deixat anar el gros del missatge que volia transmetre, però encara en tenia més, i en aquesta ocasió va afegir també Tito Vilanova. “Jo al Barcelona ho vaig fer el millor que vaig saber i el millor que vaig poder, amb tota la meva voluntat. La decisió de marxar la vaig prendre jo, així que ells han d'estar tranquils, tant els de dalt com els tècnics. [...] Ells estan contents. Són entrenadors del Barça, estan allà dins; són els presidents del Barça, estan allà dins, i ho han de disfrutar com jo ho vaig fer en la meva etapa. Que ho disfrutin, i a mi que em deixin una mica lliure”, va etzibar l'entrenador, que també va demanar que deixin d'utilitzar les persones del seu entorn. “Els vaig dir: «Si us plau, deixeu-me fer, me'n vaig amb la meva família a viure i a aprendre anglès», i al final el que he intentat és aprendre una mica l'alemany. L'única cosa que els demano és això, que segueixin el seu camí i que a mi em deixin, que deixin d'utilitzar les meves amistats o la meva gent per fer-me mal, i si vull anar a sopar amb Johan Cruyff, hi vaig.”

“Que responguin ells”

Pep Guardiola ja havia buidat el pap, però encara va tenir temps de transmetre un darrer missatge, força més subtil, en què va acusar els dirigents del FC Barcelona d'utilitzar terceres persones per atacar-lo. “Si de totes aquestes coses que he dit n'hi ha alguna que no sigui certa que surtin i que em rebatin, però que surtin ells, que no surtin intermediaris del Santos o amics seus des de Barcelona. Que surtin ells i em desmenteixin tot això que acabo de dir. Aleshores, seguirem parlant, i mentrestant que es dediquin a fer funcionar l'equip, i a mi que em deixin una mica tranquil.”

En poc més de cinc minuts l'incendi ja era tot un fet, unes flames d'un abast a hores d'ara desconegut, però que han deixat al descobert el que molts temien, el retorn dels històrics -ismes que en massa ocasions han orbitat al voltant del Barça, unes lluites que ni tan sols un munt de títols i reconeixements han pogut enterrar.