PEP buida el pap
Guardiola carrega amb duresa contra la junta directiva del Barça, a la qual acusa d'haver utilitzat la malaltia de Tito per atacar-lo
L'entrenador, que assegura que hi ha coses que no oblidarà mai, demana als dirigents del club que responguin personalment i no a través de tercers
Pep Guardiola va esclatar ahir contra la junta directiva del Barça durant una roda de premsa celebrada a la Riva del Garda (Itàlia), on el Bayern de Munic hi fa una estada. Van ser poc més de cinc minuts, temps suficient per buidar el pap, unes declaracions que ràpidament van fer la volta al món i que demostren el que des de fa uns mesos molts temien, que la guerra dels -ismes ha tornat a l'entorn barcelonista. Del Núñez-Cruyff, al Rosell-Guardiola.
Tot va començar amb una pregunta referent a les recents declaracions d'Odilio Rodrigues, vicepresident del Santos, que va dir que Guardiola havia posat en dubte la capacitat de Tito per fer jugar junts Messi i Neymar. “Jo a aquest senyor no el conec. No he anat mai al Brasil i en el mundial del Japó no vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo. Els seus intermediaris estan molt equivocats. La informació que li han passat és molt errònia”, va respondre, amb un posat tranquil, Guardiola, que va aprofitar la situació per deixar anar tot el que volia dir, segurament des de feia temps. “Fa tres anys vaig parlar amb Neymar perquè el president Rosell em va dir que li truqués per convèncer-lo de venir al Barça. En l'última gala de la FIFA de Zuric, vaig coincidir amb ell i vam estar parlant de futbol, i quan em vaig convertir en entrenador del Bayern vaig voler saber quina era la seva situació. Vaig muntar una reunió a Nova York amb el seu pare, i als cinc minuts em vaig adonar que volia anar al Barça. Tots tres cops li vaig dir vint vegades que havia d' anar al FC Barcelona, i en cap dels tres, el nom de Tito Vilanova no va sortir mai.” Guardiola, per rematar-ho, va voler remarcar que les paraules del vicepresident del Santos eren errònies. “No és necessari que jo digui si Tito està capacitat o no. Ha estat el meu ajudant durant cinc anys i, a més, l'any passat va aconseguir la lliga de més èxit de la historia del Barça.”
Escalfament i esclat
Guardiola ja havia respost la pregunta, però encara tenia molt més a dir, així que va agafar aire i va continuar, ja amb un posat més seriós. “Fa un any vaig dir que me n'anava a 6.000 quilòmetres i vaig demanar que em deixessin tranquil, i no han complert la seva paraula. Jo vaig fer la meva etapa i m'en vaig anar. No va ser responsabilitat seva, vaig ser jo qui ho va decidir, i me'n vaig anar a 6.000 quilòmetres”, va afirmar el de Santpedor, que una vegada calent, va acabar d'esclatar. “Els desitjo tots els èxits del món, perquè no cal que digui el que significa aquest club per a mi, però hi ha hagut massa coses aquest any i amb mi s'han passat de la ratlla. Que utilitzessin la malaltia del Tito Vilanova per fer-me mal no ho oblidaré mai. A Tito Vilanova l'he vist a Nova York, i si no l'he vist més és perquè no ha sigut possible, però no per part meva... i justificar que jo no vull que no li vagin bé les coses a un company que he tingut durant tant de temps i que m'ha ajudat tant... això és de molt i molt i molt mal gust. No m'ho esperava, ni dels uns ni dels altres.” Guardiola ja havia deixat anar el gros del missatge que volia transmetre, però encara en tenia més, i en aquesta ocasió va afegir també Tito Vilanova. “Jo al Barcelona ho vaig fer el millor que vaig saber i el millor que vaig poder, amb tota la meva voluntat. La decisió de marxar la vaig prendre jo, així que ells han d'estar tranquils, tant els de dalt com els tècnics. [...] Ells estan contents. Són entrenadors del Barça, estan allà dins; són els presidents del Barça, estan allà dins, i ho han de disfrutar com jo ho vaig fer en la meva etapa. Que ho disfrutin, i a mi que em deixin una mica lliure”, va etzibar l'entrenador, que també va demanar que deixin d'utilitzar les persones del seu entorn. “Els vaig dir: «Si us plau, deixeu-me fer, me'n vaig amb la meva família a viure i a aprendre anglès», i al final el que he intentat és aprendre una mica l'alemany. L'única cosa que els demano és això, que segueixin el seu camí i que a mi em deixin, que deixin d'utilitzar les meves amistats o la meva gent per fer-me mal, i si vull anar a sopar amb Johan Cruyff, hi vaig.”
“Que responguin ells”
Pep Guardiola ja havia buidat el pap, però encara va tenir temps de transmetre un darrer missatge, força més subtil, en què va acusar els dirigents del FC Barcelona d'utilitzar terceres persones per atacar-lo. “Si de totes aquestes coses que he dit n'hi ha alguna que no sigui certa que surtin i que em rebatin, però que surtin ells, que no surtin intermediaris del Santos o amics seus des de Barcelona. Que surtin ells i em desmenteixin tot això que acabo de dir. Aleshores, seguirem parlant, i mentrestant que es dediquin a fer funcionar l'equip, i a mi que em deixin una mica tranquil.”
En poc més de cinc minuts l'incendi ja era tot un fet, unes flames d'un abast a hores d'ara desconegut, però que han deixat al descobert el que molts temien, el retorn dels històrics -ismes que en massa ocasions han orbitat al voltant del Barça, unes lluites que ni tan sols un munt de títols i reconeixements han pogut enterrar.