Oriol Rosell va estar un total de sis anys a la Masia, on va arri­bar a jugar amb el Barça B, fins que fa dos estius va deci­dir donar un gir a la seva car­rera i mar­xar a jugar als Estats Units. Ara, en el seu segon curs a l'Spor­ting Kan­sas City, n'està reco­llint els fruits. I és que aquest cap de set­mana pas­sat es va con­ver­tir en el pri­mer català campió de la Major Lea­gue Soc­cer, en der­ro­tar el Real Salt Lake en la final, amb el fac­tor camp a favor, sobre un ter­reny de joc gai­rebé gelat i sota zero –és la final més freda en la història de la com­pe­tició– i amb tanda de penals inclosa després d'un 1-1. Tot, davant dels més de 20.000 afi­ci­o­nats que omplien l'Spor­ting Park de Kan­sas City, capi­tal de l'estat de Mis­souri i de gai­rebé mig milió d'habi­tants, i cone­gut com a Infern Blau. El mig­cam­pista de Puig-reig (21 anys) no en va poder xutar cap, ja que es va fer un esquinç al tur­mell esquerre gai­rebé tot just començar el par­tit, però ho va cele­brar com un més, ben abri­gat i amb l'este­lada a una mà i les cro­ses a l'altra. “Sóc molt feliç, i amb raó, ja que això no passa cada dia. De fet, feia tretze anys que el Kan­sas no gua­nyava la lliga [es va endur la pri­mera edició de la MLS i és el pri­mer equip que repe­teix] i és una gesta impor­tant”, explica l'exblau­grana, que tot i per­dre's la major part del duel deci­siu, ha estat una peça clau aquesta tem­po­rada per recor­dar de l'equip que entrena el nord-ame­ricà Peter Ver­mes, que va coin­ci­dir amb Tito Vila­nova i Aureli Alti­mira al Figue­res. “Per això som un equip que aposta pel bon joc i per inten­tar seguir l'estil del Barça, sal­vant les distàncies. És per això també que vaig empren­dre aquesta aven­tura”, afe­geix el que és el juga­dor de camp amb més par­tits dis­pu­tats aquesta tem­po­rada dels gai­rebé trenta que for­men la plan­ti­lla, i un pilar al mig del camp, a diferència de les últi­mes tem­po­ra­des a can Barça, on havia jugat de cen­tral. El poc pro­ta­go­nisme que tenia a les ordres d'Euse­bio Sacristán, va ser el motiu prin­ci­pal que va pro­vo­car aquest canvi d'aires, “per gua­nyar títols, créixer com a juga­dor i dei­xar empremta als Estats Units”, afir­mava ja fa més d'un any el mateix Oriol Rosell. Ara ja es pot dir que ho ha acon­se­guit.

El fut­bol encara no és l'esport majo­ri­tari als Estats Units, però “en ciu­tats com aquesta, on no hi ha tanta com­petència d'altres esports, té molta reper­cussió”, explica orgullós Oriol Rosell, que des­taca també el valor d'aquest títol: “Que un equip com el nos­tre, sense grans estre­lles com d'altres, que tenen juga­dors com ara Henry, Rafa Márquez, Rob­bie Keane i Marco Di Vaio, hagi acon­se­guit la lliga diu molt del grau de com­promís de tots. Ha estat pos­si­ble gràcies a l'esforç i la inten­si­tat que hem posat en tots els par­tits. Ha cos­tat molt, i només cal veure el que vam patir en la final. La veri­tat és que acabo la tem­po­rada molt can­sat després de tants par­tits.”