Un campionat tenyit de blaugrana i reivindicatiu
Exblaugrana pel món. En el segon curs als Estats Units, Oriol Rosell ha estat una peça clau perquè l'Sporting Kansas City hagi guanyat l'MLS 13 anys després, i no va dubtar a celebrar-ho amb l'estelada
Oriol Rosell va estar un total de sis anys a la Masia, on va arribar a jugar amb el Barça B, fins que fa dos estius va decidir donar un gir a la seva carrera i marxar a jugar als Estats Units. Ara, en el seu segon curs a l'Sporting Kansas City, n'està recollint els fruits. I és que aquest cap de setmana passat es va convertir en el primer català campió de la Major League Soccer, en derrotar el Real Salt Lake en la final, amb el factor camp a favor, sobre un terreny de joc gairebé gelat i sota zero –és la final més freda en la història de la competició– i amb tanda de penals inclosa després d'un 1-1. Tot, davant dels més de 20.000 aficionats que omplien l'Sporting Park de Kansas City, capital de l'estat de Missouri i de gairebé mig milió d'habitants, i conegut com a Infern Blau. El migcampista de Puig-reig (21 anys) no en va poder xutar cap, ja que es va fer un esquinç al turmell esquerre gairebé tot just començar el partit, però ho va celebrar com un més, ben abrigat i amb l'estelada a una mà i les croses a l'altra. “Sóc molt feliç, i amb raó, ja que això no passa cada dia. De fet, feia tretze anys que el Kansas no guanyava la lliga [es va endur la primera edició de la MLS i és el primer equip que repeteix] i és una gesta important”, explica l'exblaugrana, que tot i perdre's la major part del duel decisiu, ha estat una peça clau aquesta temporada per recordar de l'equip que entrena el nord-americà Peter Vermes, que va coincidir amb Tito Vilanova i Aureli Altimira al Figueres. “Per això som un equip que aposta pel bon joc i per intentar seguir l'estil del Barça, salvant les distàncies. És per això també que vaig emprendre aquesta aventura”, afegeix el que és el jugador de camp amb més partits disputats aquesta temporada dels gairebé trenta que formen la plantilla, i un pilar al mig del camp, a diferència de les últimes temporades a can Barça, on havia jugat de central. El poc protagonisme que tenia a les ordres d'Eusebio Sacristán, va ser el motiu principal que va provocar aquest canvi d'aires, “per guanyar títols, créixer com a jugador i deixar empremta als Estats Units”, afirmava ja fa més d'un any el mateix Oriol Rosell. Ara ja es pot dir que ho ha aconseguit.
El futbol encara no és l'esport majoritari als Estats Units, però “en ciutats com aquesta, on no hi ha tanta competència d'altres esports, té molta repercussió”, explica orgullós Oriol Rosell, que destaca també el valor d'aquest títol: “Que un equip com el nostre, sense grans estrelles com d'altres, que tenen jugadors com ara Henry, Rafa Márquez, Robbie Keane i Marco Di Vaio, hagi aconseguit la lliga diu molt del grau de compromís de tots. Ha estat possible gràcies a l'esforç i la intensitat que hem posat en tots els partits. Ha costat molt, i només cal veure el que vam patir en la final. La veritat és que acabo la temporada molt cansat després de tants partits.”
Vacances, i a la universitat
Després d'una temporada tan intensa, Oriol Rosell es prendrà unes merescudes vacances “a casa, a Catalunya”, però al tornar als Estats Units, tot i que la lliga no començarà fins ben entrat l'any, espera molta feina, al marge de l'esport. Un dels motius pels quals va escollir com a destí els Estats Units era la possibilitat de continuar desenvolupant els seus estudis d'administració i direcció d'empreses, i a partir d'ara, que ja domina l'anglès, ho farà a la universitat.
“És normal expressar el que penses”
X.S.“Ja tenia pensat celebrar-ho amb l'estelada des de fa temps i, de fet, ja ho vaig fer també quan vam ser campions de conferència fa unes setmanes. Són els meus valors, els valors amb els quals he crescut, i hi crec. I així ho volia transmetre al món.” D'aquesta manera explica Oriol Rosell la seva celebració reivindicativa, que no va poder ser impedida ni pel fet d'haver de caminar amb croses. I és que el de Puig-reig té molt clar que “si no s'ofèn ningú, cadascú té dret a expressar el que pensa i a mostrar el que creu, ja que és el normal en un país lliure”, i afegeix que “si a algú no li agrada, doncs mala sort”. A més, Rosell explica que per als seus companys d'equip “no va ser cap sorpresa”: “Ja fa temps que ho sabien; a més, els he explicat quin significat té.”