Futbol formatiu
Miguel Vega
La simbiosi perfecta
Miguel Vega, perla de l'infantil B fitxat a l'estiu de l'Alboraia, reuneix totes les virtuts del clàssic migcampista del futbol de base del Barça
El jugador va haver de deixar el València el desembre passat, en no voler acceptar una oferta que va incomodar el seu entorn
El Nadal passat, Miguel Vega Moreno (11 de febrer del 2001, Albal, València), en aquells moments l'estrella de l'aleví A del València, va rebre una notícia que li acabaria canviant la vida. El seu club, atemorit perquè els rumors que situaven la seva promesa al Barça o al Madrid fossin certs, va demanar als pares que signessin un document que assegurés la seva continuïtat, un gest que no va agradar a l'entorn del futbolista. I és que Jesús, el germà bessó de Miguel i també jugador del València, en el seu cas de l'aleví B, no va rebre cap tipus d'oferiment. Per tot plegat, el migcampista va haver de deixar el club, i en el pitjor moment, per trobar un equip per continuar practicant la seva gran passió i continuar la seva progressió. Finalment, va fitxar per l'Alboraia, un dels clubs de formació més prestigiosos de València, on va fer sis mesos espectaculars. “Té un talent innat per jugar a futbol, qualitat, visió de joc i elegància. És un noi espectacular, com a jugador i com a persona, i té un entorn perfecte, ja que els seus pares són molt bones persones”, assegura José Vicente Hurtado, el director esportiu de l'entitat valenciana. La peculiar situació de Miguel Vega no va passar desapercebuda per als gegants del futbol estatal, que es van interessar per fitxar-lo, una cursa que va acabar guanyant el Barça. “Tinc molt bona relació amb Albert Puig, amb qui parlo sovint, i tant ell com jo com la família del jugador i com el mateix futbolista sabíem que la Masia era el lloc ideal per a ell. Miguel Vega és un jugador fet a mida per a l'equip que millor futbol practica del món: el Barça.”
Una constel·lació de perles
Només sis mesos després d'haver de pair l'adéu forçat de l'equip on volia triomfar, Miguel Vega havia fitxat pel Barça, per formar part d'un dels equips del futbol formatiu blaugrana amb més talent acumulat, l'infantil B. Perquè als Nil Fabregó, Guille Amor, Anssumane Fati o Takefusa Kubo, autèntiques joies que el curs passat van fer un any per emmarcar, s'hi han afegit alguns dels noms amb millor cartell de la generació del 2001, com són el mateix Miguel Vega, Adrià Bernabé (Espanyol), Nils Mortimer (Màlaga), Miguelete (Betis) i Konrad de la Fuente (Damm), perles per completar una plantilla que, tot i estrenar-se en el futbol 11, ja van demostrar a l'estiu de què són capaces, en guanyar el torneig de Miranda de Ebro, en què van golejar el Madrid per 4-1, o el prestigiós World Challenge de Tòquio. I és clar, com és habitual, el canvi radical que va haver de pair el jove Miguel Vega no va ser gens fàcil, veient-se sol a Barcelona, amb els pares a València i el germà bessó a Castelló de la Plana, en haver fitxat pel Vila-real. Amb el pas dels dies, dels entrenaments i dels partits, però, tot s'ha anant posant a lloc, fins que la perla d'Albal ha tornat a ser el de sempre, fent allò que millor sap: jugar al primer toc amb el cap ben alt, conduir la pilota amb elegància i, sobretot, passar-ho bé amb una pilota als peus. I és que, com assegura José Vicente Hurtado, poques vegades un jugador té un perfil tan fet a mida per a un club com la simbiosi que formen Miguel Vega i el Barça.