A Messi no se'l coneix gaire, i el seu món és molt tancat. Volia explorar què et porta a ser el millor i per què vols contínuament prosperar. Tenia l'objectiu d'esbrinar per què cada victòria és insuficient per a l'argentí.

En Leo és una persona introvertida que fa de la seva vida un terreny hermètic, però aquesta etapa està marcada per dues persones: la seva àvia Celia i el seu pare, Jorge. La Celia no en sabia res, de futbol; però sabia molt d'estimar, i va ser la primera que va confiar en el Leo. I en Jorge és la persona que més s'ha sacrificat perquè Messi pogués complir el seu somni.

L'Argentina és un país necessitat de referents i ha trobat en Messi el millor aliat. En Leo el tracten com una autèntica divinitat. És una de les coses que més em va impactar, perquè la gent gran fins i tot plora quan parla amb ell i el té a prop.

L'eclosió de Messi comença en el Gamper contra el Juventus, en què Capello es desfà en elogis. Però Ronaldinho esdevé el seu germà al camp. Es diu que el primer dia que el va veure va reconèixer que seria millor que ell. El brasiler va identificar el seu talent i el va protegir.

En Rijkaard i en Ten Cate el van fer plorar en aquella final de la Champions. Venia d'una lesió i, si no anava amb cura, es podia tornar a trencar. Va recaure i li van comunicar que no disputaria la final. Allò, per a ell, va ser una lliçó de vida. No obstant això, em fa la sensació que Leo Messi comença a madurar quan, amb només dotze anys, ha de prendre la decisió de la seva vida: Barcelona o Rosario.

La seva progressió era imparable. Leo Messi s'estava preparant per ser el millor jugador del món, perquè l'adéu de Ronaldinho era llei de vida. L'argentí era conscient que agafaria el tron que deixava Ronnie. A més, la protecció del brasiler era, també, una limitació, perquè de manera implícita era clar que Ronaldinho no deixaria que el seu deixeble fos millor que ell mentre fossin al mateix equip.

Difícilment. Amb l'arribada de Guardiola es crea la tempesta perfecta. S'uneixen un entrenador que entén la filosofia del club i un Messi que es troba en la faceta més espectacular. Tot funciona a partir d'aquest engranatge.

Tal com va dir l'actual preparador del Bayern de Munic, aquell era el Barça de Leo. Per les converses que vaig tenir amb Guardiola, em fa la sensació que la seva etapa a la banqueta del Barça va ser una carta d'amor a Messi, en què li expressa que tot ho ha fet per a ell.

Crec que no. No sé si serà quan aconsegueixi un mundial amb l'Argentina, però el seu moment de celebració és mínim. Té un punt d'insatisfacció que el fa mantenir la mateixa ambició que el primer dia.