Barça

Un enamorat del futbol

Format en les categories inferiors blaugrana, com a jugador Tito Vilanova va destacar pel seu bon tracte amb la pilota als peus, i ja com a tècnic pel fet de ser un reconegut analista i estrateg del joc

La pilota de fut­bol ha estat una fidel com­pa­nya de Tito Vila­nova. La passió amb la qual va viure aquest esport es reflec­teix en la seva tra­jectòria, pri­mer com a juga­dor i un cop reti­rat rea­lit­zant tas­ques tècni­ques o als des­pat­xos. Una tra­jectòria que inclou experiències ben diver­ses –Barça B, Figue­res, Celta, Bada­joz, Mallorca, Lleida, Elx, Gra­me­net, Pala­fru­gell, Ter­rassa–, en les quals va acu­mu­lar i expres­sar els conei­xe­ments que poste­ri­or­ment van ser tan valu­o­sos en la cons­trucció del millor Barça de la història. Sens dubte, el club blau­grana va ser el lloc ideal per a un estudiós del fut­bol a qui el pas per la Masia va mar­car la seva manera d'enten­dre aquest esport.

Nas­cut a Bell­caire d'Empordà l'any 1968, de ben petit ja va des­ta­car amb la pilota als peus, pri­mer en les cate­go­ries infe­ri­ors de l'equip del seu poble i després en les del Figue­res. Les seves qua­li­tats com a mig­cam­pista talentós no van pas­sar des­a­per­ce­bu­des a can Barça, i amb 13 anys (1984) va entrar a la Masia, on s'esta­ria cinc tem­po­ra­des. Jaume Olivé, Car­les Rexach i Lluís Pujol van ser alguns dels seus entre­na­dors en les cate­go­ries infe­ri­ors blau­grana. Una etapa de crei­xe­ment, tant en l'aspecte fut­bolístic com en el per­so­nal, en la qual va coin­ci­dir, entre altres noms des­ta­cats, amb futurs com­panys de viatge com ara Pep Guar­di­ola, Jordi Roura i Aureli Alti­mira. Lla­vors Vila­nova ja se'l reco­nei­xia pel seu bon tracte amb la pilota –era un llançador habi­tual de fal­tes i penals– i per l'interès per l'estratègia. Carac­terísti­ques que el van por­tar a rebre el sobre­nom del Marquès. Va pro­gres­sar fins asso­lir el Barça B, en el qual va jugar dues tem­po­ra­des –de 1988 a 1990– a les ordres de Lluís Pujol i Qui­que Cos­tas, però no va acon­se­guir el somni de qual­se­vol juga­dor del plan­ter: pujar al pri­mer equip. De fet, només va dis­pu­tar un parell d'amis­to­sos (1989) en aquell Barça de Cruyff.

A par­tir de 1990 va ini­ciar el seu peri­ple com a fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal, començant per la UE Figue­res, lla­vors a segona divisió. Un parell de tem­po­ra­des en les quals, sota les ordres de Jorge D'Ales­san­dro, va arri­bar a dis­pu­tar, sense èxit, una pro­moció d'ascens a pri­mera divisió. Tot i aquest des­encís, Vila­nova va arri­bar a jugar en la màxima cate­go­ria del fut­bol espa­nyol enro­lat durant tres tem­po­ra­des en el Celta –de 1992 a 1995–. Segons explica Ber­nat Soler en el lli­bre Tito Vila­nova, garan­tia d'un model (basat en el repor­tatge El camí de Tito emès per Tele­visió de Cata­lu­nya), va ante­po­sar aquesta oferta a les del Betis i el filial de l'Atlético de Madrid per l'aposta pel joc més cre­a­tiu que es feia a Vigo. En la seva etapa en el con­junt gallec va coin­ci­dir amb juga­dors de renom com ara Cañiza­res, Engonga o Mic­hel Sal­gado, i va arri­bar a viure la final de la copa del Rei del 1994, que s'empor­ta­ria el Sara­gossa. Per con­tra, Vila­nova no va arri­bar a tenir el pro­ta­go­nisme desit­jat sobre el ter­reny de joc. Després del Celta, el fut­bol el va por­tar a Bada­joz (1995/96), Mallorca (1996/97), Lleida (1997/98), Elx (1998/00) i un últim període a segona B amb el Gra­me­net, abans de posar fi a la seva car­rera com a juga­dor l'any 2002, amb 33 anys.

Just després de pen­jar les botes va començar la seva car­rera com a entre­na­dor en el seu espai natu­ral: les cate­go­ries infe­ri­ors blau­grana. Durant qua­tre mesos va ser l'entre­na­dor de cadet B, for­mat per la llo­re­jada gene­ració del 87 –amb els Piqué, Messi, Cesc...–, però la rees­truc­tu­ració del fut­bol de base blau­grana coin­ci­dint amb l'entrada de la nova junta pre­si­dida per Joan Laporta (2003) el va dei­xar fora del club. Tot seguit va encar­re­gar-se de les ban­que­tes del Pala­fru­gell, a ter­cera, i del Figue­res, a segona B, i també va exer­cir de secre­tari tècnic del Ter­rassa (2006/07). Una història que pros­se­gueix amb el seu retorn al Barça, l'any 2007, com a mà dreta de Guar­di­ola, i en què tro­ba­ria les millors peces per demos­trar els conei­xe­ments adqui­rits, fruit d'una passió pel fut­bol ines­bor­ra­ble.

FILOSOFIA BARÇA

El seu pas per la Masia va encaixar amb la seva forma d'entendre el futbol

JUGADOR TÈCNIC

Es va guanyar el sobrenom d'‘el Marquès' pel seu joc de talent al mig del camp
Categories inferiors del FC Barcelona
de 1984 a 1988
-Barça B
de 1988 a 1990
-UE Figueres
de 1990 a 1992
-Celta de Vigo
de 1992 a 1995
-CD Badajoz
1995-96
-RCD Mallorca
1996-97
-UE Lleida
1997-98
-Elx CF
1998-2000
-UDA Gramenet
2000-02

TRAJECTÒRIA

Va debutar a primera divisió amb el Celta, en què va militar tres temporades

A LA BANQUETA

Abans de tornar al Barça, el 2007, va dirigir el Palafrugell i el Figueres
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)