El barcelonisme va rebre ahir un cop molt dur, difícil de pair. Tito Vilanova, una peça clau del millor Barça de la història, va morir a la tarda a la clínica Quirón de Barcelona després de perdre en la lluita contra el càncer que el va obligar a deixar la banqueta del primer equip el mes de juliol passat; malaltia contra la qual lluitava des del mes de novembre del 2011, quan li van trobar un tumor a la glàndula paròtide en una de les revisions d'oïda que s'acostumava a fer a causa dels problemes que tenia des de jove.

Francesc Tito Vilanova Bayó, nascut a Bellcaire d'Empordà el 17 de setembre de 1968, ens va deixar ahir als 45 anys. Ho va fer acompanyat de la seva esposa, la Montse, i els seus dos fills, la Carlota i l'Adrià, jugador del juvenil B del Barça, i altres familiars i amics. Estava ingressat al centre hospitalari des de divendres passat, després d'empitjorar en la seva malaltia. Fins a la Quirón, durant el dia i també després de la fatal notícia, s'hi van acostar directius del Barça i membres del seu cos tècnic, que també eren grans amics. Com ara Jordi Roura, Aureli Altimira i José Ramón de la Fuente. També hi van acudir companys de l'Adrià en el juvenil B del club blaugrana.

Es va saber la notícia i van ser milers les mostres de condol a la família i de record a Vilanova. Van arribar des d'arreu. Especials van ser les dels futbolistes que havia dirigit, que ahir gaudien de dia de descans i avui s'entrenaran a porta tancada. Abans, a les nou del matí, passaran per la tribuna del Camp Nou, on el club ha habilitat un espai de condolences perquè tots els barcelonistes puguin retre el seu últim homenatge al tècnic català.

Vilanova lluitava contra el càncer des del mes de novembre del 2011. Va ser el dia 21, la vigília d'un partit de lliga de campions a Milà, quan el club va comunicar que Tito Vilanova no viatjava amb l'equip perquè havia de ser operat de la glàndula paròtide, després que se li trobés un tumor. El que era en aquell moment ajudant de Pep Guardiola a la banqueta del millor equip de la història del futbol, va tornar a les banquetes abans de Nadal, en el partit que el Barça va disputar i va guanyar al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid.

Abans d'acabar aquella mateixa temporada, quan ja s'havia recuperat, va ser anunciat com a relleu de Guardiola en el primer equip una vegada el de Santpedor va decidir que no renovava el seu contracte i s'agafava un any sabàtic. El que era en aquell moment president del club, Sandro Rosell, i el director esportiu, Andoni Zubizarreta, decidien donar continuïtat a un projecte d'èxit amb Tito Vilanova coma màxim responsable. Amb ell com a entrenador, el Barça ve fer la millor primera volta de la història de la lliga. Però abans de Nadal van tornar les males notícies. Tito Vilanova havia recaigut i havia d'iniciar un dur tractament per mirar de superar la malaltia per segon cop. No va poder dirigir l'equip en l'últim partit de lliga del 2012 a Valladolid. El seu ajudant, Jordi Roura, es feia càrrec de l'equip de manera temporal. Vilanova viatjava a Nova York per seguir el tractament. Allà va rebre diverses visites. De Rosell, Zubizarreta i també de l'actual president del club, Josep Maria Bartomeu. Després d'una bona recuperació, va tornar a dirigir l'equip en el tram final de la temporada. Va tornar a seure a la banqueta en el partit d'anada dels quarts de final de la lliga de campions contra el París Saint-Germain i va acabar guanyant la lliga dels 100 punts, el seu quinzè títol.

El català va planificar l'actual temporada, però quan tot just començaven els entrenaments i després d'una altra recaiguda, Vilanova havia de renunciar al somni de la seva vida de manera definitiva per dedicar-se a mirar de guanyar la batalla contra el càncer, després que en una revisió es detectés que les coses no acabaven d'anar bé.

El 19 de juliol de l'any passat, Rosell i Zubizarreta anunciaven la renúncia de Vilanova. El de Bellcaire d'Empordà, en una emotiva carta, donava les gràcies a tot el barcelonisme pel tracte rebut i expressava el seu estat d'ànim. “Dir-vos que estic tranquil, fort i que afronto aquesta nova etapa en el procés de la meva malaltia amb plena confiança que tot anirà bé”, escrivia.

Des d'aquell mes de juliol va viure a prop dels seus i ho va intentar tot. A Barcelona, i també viatjant a França. Anava a vegades al Camp Nou i també a veure els partits del juvenil B, en el qual juga el seu fill, l'Adrià. Últimament, amb la malaltia avançant, havia preferit mantenir distància amb alguns dels seus amics i refugiar-se en la seva família i la casa que tenia a l'Escala, amb contínues visites a l'hospital. Fins ahir.