El final de lliga no va ser el desitjat. Potser sí l'esperat per com havia estat jugant el Barça durant gairebé tot el curs i, especialment, els últims partits. Una combinació de resultats havia donat als de Gerardo Martino la possibilitat de guanyar una lliga a la qual havien renunciat dues setmanes abans. Només havien de guanyar un partit. A casa. Amb l'afició a favor. Això sí, el rival era el líder, l'Atlético de Madrid, que en feia prou amb un empat. Un equip al qual el Barça no havia estat capaç de derrotar en els cinc enfrontaments anteriors aquest curs. I els blaugrana tampoc van ser capaços d'aconseguir-ho ahir en un Camp Nou que no va fallar, que, entregat, va animar els seus durant els 90 minuts i que va acomiadar els campions amb honors i els seus, amb algun retret. Tot i avançar-se, els de Martino van cedir l'empat en un córner, una jugada que els ha martiritzat durant tota la temporada i a la qual ningú no ha estat capaç de trobar cap solució. Després, com en molts partits aquest curs, es van mostrar incapaços de tornar a marcar. Per una falta evident de futbol i també de forces. Per una falta de feina en la preparació dels partits. Perquè l'Atlético de Madrid no va fer res ahir que no hagués fet en els cinc partits anteriors. I també per una falta preocupant de recursos d'homes que han estat desequilibrants durant molts anys i que ho havien de ser en una final com la d'ahir, com Messi, incapaç de resoldre amb la màgia que sembla haver perdut fa uns mesos.

Els blaugrana tenien motivacions de sobres per guanyar el partit: sumar un nou títol; acomiadar com es mereixen futbolistes com ara Puyol, que ja ha anunciat la seva retirada del futbol; dir adéu a Martino, que abandonarà el club després de no haver guanyat cap dels tres títols importants aquesta temporada; dedicar la victòria a Tito Vilanova, i perquè el cicle d'aquest grup s'ha acabat i no hi ha res millor que fer-ho guanyant. I els jugadors ho van intentar. Ningú els podrà dir que no s'hi van deixar la pell, però aquest grup no ha guanyat tot el que ha guanyat els cinc anys anteriors només amb cor i esforç, que també. Ho ha assolit sobretot amb futbol. I el futbol que va fer d'aquest equip el millor de la història d'aquest esport fa temps que es va evaporar.

És per això que, des d'avui mateix, la direcció esportiva i la junta directiva començaran a prendre decisions, a reconstruir la plantilla i a mirar de fer de nou un projecte campió. Serà ja sense Martino a la banqueta. L'argentí va ser clar en la seva primera roda de premsa: consideraria un fracàs no guanyar títols. No els ha guanyat. Ha fracassat i tornarà cap al seu país havent entès poques de les coses que envolten aquest club. Serà substituït per Luis Enrique, que ja ha anunciat la seva marxa del Celta. L'asturià serà l'encarregat, amb Zubi, de donar les baixes que calguin i substituir aquests jugadors per uns altres amb fam de victòries. Són un bon grapat els jugadors que ahir van ser blaugrana per última vegada. És la conseqüència d'una temporada molt dolenta que ahir s'hauria pogut arreglar amb el títol de lliga, però que els de Martino van ser incapaços d'aconseguir en un partit en el qual no van jugar a res.

Perquè el Barça, que ha arribat molt justet a aquest final de temporada, va jugar durant els noranta minuts més amb el cor que amb una altra cosa. Fa molts dies que els de Martino ofereixen poc futbol, i ahir no va ser una excepció. Amb el recuperat Piqué en el lloc de Bartra com a única novetat respecte a l'onze d'Elx i amb Xavi de nou a la banqueta, van mirar de fer front a un Atlético que, conscient que amb l'empat en tenia prou, va cedir tota la iniciativa als blaugrana, amb problemes per generar futbol. Van anar passant els minuts i a les poques idees se sumaven dos factors que treien de polleguera els jugadors del Barça i també l'afició. La manera d'arbitrar i de repartir les faltes de Mateu Lahoz i les contínues pèrdues de temps dels visitants. Diego Simeone era conscient que un gol a l'inici els podia fer molt de mal. Per això va intentar que la pilota estigués poc en moviment. El Barça no sabia a què jugar i, en canvi, els madrilenys ho tenien molt clar. Ordre defensiu, coratge, moltes ajudes, jugar amb les presses del rival, pressió per incomodar el Barça i Pinto... Res que no s'esperés. L'Atlético aconseguia el seu objectiu, però en un tancar i obrir d'ulls perdia els seus jugadors més perillosos. Diego Costa i Arda Turan havien de deixar aviat el camp. Tot i les baixes importants, el partit va seguir pel camí que havia traçat Simeone. Fins que, passada mitja hora, Alexis Sánchez es va inventar una canonada des de l'interior de l'àrea davant la qual Courtois no va poder fer res. El Barça era líder i l'eufòria es desfermava al Camp Nou. Però l'Atlético no va llançar la tovallola. Tot el contrari. Va jugar els deu últims minuts de la primera part en terreny de joc blaugrana. Amb el seu futbol. Amb pilotades i buscant córners. Sap que el Barça pateix molt en aquestes jugades i també que Pinto transmet inseguretat. Les va buscar constantment, però el Barça va conservar l'avantatge en el descans.

La segona part va començar com havia acabat la primera. Villa va rematar aviat al pal i, tot seguit, va arribar el gol que va acabar significant l'empat definitiu i el títol de lliga per a l'Atlético. Amb tants serveis des de la cantonada i amb tants dubtes a l'àrea, algun havia d'acabar malament. Godín es va imposar a tota la defensa blaugrana per batre Pinto.

Fins al final, el Barça va continuar recorrent al cor i no al futbol. Ni l'entrada de Neymar, ni la posterior de Xavi, ni Piqué jugant de davanter centre els últims deu minuts, ni Pinto pujant a rematar l'últim córner, van ser capaços d'aconseguir el gol de la lliga. Així es va acomiadar el Barça del partit, de la lliga i d'una temporada per oblidar. És temps d'altes i baixes i de fer una profunda renovació en la plantilla. També de tornar a creure en la manera de fer i de jugar a futbol que va fer etern aquest equip. Només així el Barça tornarà a guanyar.