Rafinha i Deulofeu
Madurs després de l'Erasmus
“L'experiència que han adquirit els ha anat bé per competir per un lloc en l'equip”, destaca Eusebio amb relació a les cessions de Rafinha i Deulofeu el curs passat. Luis Enrique els encoratja a lluitar per ser en l'alineació titular
El retorn de Rafinha i Gerard Deulofeu després de les respectives cessions al Celta i l'Everton ha estat una de les primeres decisions del nou projecte de Luis Enrique al capdavant de la banqueta blaugrana. “Han de lluitar amb l'objectiu de voler ser en la primera alineació titular, en la segona, en la tercera... Les places a la plantilla del Barça no estan garantides, es guanyen”, comenta el tècnic asturià a la revista Barça d'aquest juny. De fet, l'experiència d'aquest darrer curs lluny del bressol blaugrana, on s'han format com a futbolistes, es va plantejar precisament per tal que tots dos fossin peces a tenir molt en compte per al nou Barça. Un “pas intermedi entre el filial i el primer equip” que, segons prossegueix Eusebio Sacristán, els serà molt productiu: “Quan surts fora veus la dinàmica d'altres equips, altres realitats. Viure en un altre país, com en el cas d'en Gerard, també serveix per madurar i enriquir-te. L'experiència que han adquirit els ha anat bé per competir per un lloc en l'equip.” L'entrenador del Barça B, que coneix bé tots dos jugadors de la seva etapa al filial, no dubta que l'experiència viscuda els servirà per lluitar amb més garanties per un lloc en l'equip, tot i que les cessions de l'un i de l'altre han tingut vessants diferents.
En aquest context, Rafinha té avantatge respecte al seu company i amic pel que fa a rodatge acumulat en la cessió. De fet, el migcampista hispanobrasiler va erigir-se en una de les peces principals en l'engranatge del Celta, precisament ja a les ordres de Luis Enrique. Va ser el quart jugador de la plantilla amb més minuts acumulats en la lliga (2.435). Va disputar 32 partits oficials i en 27 ocasions va sortir en l'onze titular, a banda de marcar quatre gols. Un protagonisme, doncs, ben visible i que li va proporcionar reconeixements, com ser escollit millor jugador de primera durant el febrer. Precisament, Rafinha va succeir en aquest guardó a qui, a falta de confirmació oficial, serà un dels seus nous companys al Barça i rival per una plaça a la zona ampla, Ivan Rakitic. Un altre podria ser Koke, amb qui ja hi ha hagut contactes per temptejar-ne el fitxatge. Com a contrapartida, la marxa de Cesc al Chelsea alleugereix una mica la competència, ja prou elevada, al mig del camp blaugrana.
Un dels avantatges que va tenir la cessió de Rafinha va ser el coneixement de l'entorn per part del jugador, que durant la seva infància va viure a Vigo i encara hi té família. Un factor amb el qual no va comptar Deulofeu a la freda ciutat de Liverpool. Però viure en un altre país, com bé apuntava Eusebio, també suposa un aprenentatge afegit. Una altra llengua i una altra cultura se sumen a la distància. A més, una lesió li va impedir tenir la continuïtat desitjada. Una ruptura de fibres al bíceps femoral de la cama dreta a mitjan desembre el va obligar a retornar a Barcelona durant un mes i mig per realitzar la recuperació. Llavors, però, la seva participació amb l'Everton de Robert Martínez ja era força limitada. Amb tan sols nou titularitats en partits de la Premier League, el davanter de Riudarenes va tenir un paper de recurs per al tècnic català, que en la majoria de casos el va fer sortir com a revulsiu en la segona part. En xifres, això es tradueix en 891 minuts en la lliga i uns quants més (201) en la copa. L'exigència amb què s'ha trobat a l'Everton, però, ha de ser un valor per impulsar la fam per competir. Amb Neymar i Messi com a fixos, el plantejament inicial és lluitar per la tercera plaça de l'atac. A falta de revelar si el futur proper d'Alexis i Tello és fora del Barça, Pedro apareix com un contrincant, així com la possible arribada d'algun davanter acreditat.