Els protagonistes
Els germans Dos Santos
Un somni fet realitat
Quan eren petits i jugaven al futbol de base del Barça, Gio i Jonathan dos Santos somiaven a arribar junts a l'elit, un desig que aquest estiu han pogut complir al Vila-real, després que el conjunt de la Plana Baixa invertís dos milions per fitxar el petit dels germans
Jona, encara fora de forma després de superar la lesió al genoll, no entrarà en la convocatòria
El 2 de setembre del 2007, Giovani dos Santos va debutar oficialment amb el primer equip del FC Barcelona –substituint Henry, en el minut 61–, en un duel de lliga contra l'Athletic Club. Gio, que llavors només tenia 18 anys, era la gran perla del futbol de base blaugrana i estava cridat a erigir-se en una estrella del futbol mundial. Mentrestant, el seu germà Jonathan, un any i mig més petit, començava a despuntar al juvenil B, i donava el tret de sortida a un somni de tota la família: que els dos germans Dos Santos triomfessin plegats al primer equip del Barça.
Gio, però, només va durar una temporada al Camp Nou, ja que el seu fluix rendiment, els rumors d'una vida privada agitada i els mals resultats d'un equip en plena fase de reconstrucció el van situar en el mercat, en què el Tottenham va apostar fort per aconseguir els seus serveis. A Londres, però, Giovani va fracassar, i després de jugar cedit a l'Ipswich Town, al Galatasaray i al Racing de Santander, es va retrobar al Mallorca, en què de nou va mostrar aquella classe que un dia el va assenyalar com a crac en potència, fins al punt que el Vila-real no ho va dubtar i va posar damunt la taula sis milions d'euros per incorporar-lo. I al Madrigal, per fi, Giovani ha acabat de fer eclosió i ha mostrat tota la seva qualitat, un excel·lent rendiment que va arrodonir aquest estiu al Brasil, on va fer un molt bon mundial.
En aquest mateix període de temps, Jonathan dos Santos va arribar al Barça B, i després de dues grans temporades al Miniestadi, es va fer un lloc a la plantilla del primer equip. La falta de minuts, però, va provocar que a l'hivern del 2012 Joaquín Caparrós, llavors entrenador del Mallorca, demanés la seva cessió, en el que va ser el primer intent d'unir els germans Dos Santos. El migcampista, però, convençut de poder triomfar al Camp Nou, es va negar a marxar. Arribat l'estiu, el club el va intentar convèncer perquè acceptés una cessió a la Real Sociedad, però Jona, emparant-se en una conversa amb Tata Martino, en què el tècnic li va prometre minuts, va decidir seguir al Barça. Tot se'n va anar en orris el 23 d'octubre passat, ja que el mexicà es va lesionar greument el genoll en un entrenament. Tot i recuperar-se amb èxit, a l'estiu la direcció esportiva li va comunicar que no entrava en els plans de Luis Enrique, i després de refusar de nou una oferta de la Real Sociedad, Jonathan va acceptar fitxar pel Vila-real, per retrobar-se, per fi, amb Giovani. “Jugar al costat del meu germà és el nostre somni des de petits. Gio està molt content i ha estat important perquè jo vingués aquí”, va afirmar Jonathan el dia de la seva presentació. “Som els primers germans mexicans a jugar junts en un equip europeu. És un moment històric”, va afegir.
Tot i que ja s'entrenen plegats, encara falta un darrer pas per tancar el cercle: que tots dos coincideixin sobre la gespa en un partit oficial, ja que de moment només han jugat junts en tres partits amistosos amb Mèxic. I de moment, el somni haurà d'esperar, ja que Jonathan dos Santos, com ell mateix va admetre ahir, encara no ha assolit el nivell físic necessari per vestir-se de curt. “El tècnic i jo hem parlat perquè el meu retorn sigui tranquil. Estic millor, guanyant seguretat i confiança”, va afirmar ahir Jonathan en una roda de premsa conjunta amb Gio, en què va recordar que ara ja no defensa els interessos blaugrana. “La nostra etapa al Barça ja forma part del passat i ara ens devem al Vila-real.” Giovani, per la seva banda, va recordar la importància del duel. “Estem molt motivats i tenim moltes ganes. El Barça està en un bon moment i té a les seves files el millor jugador del món, Leo Messi”, va afirmar. I és clar, tot i que Jona no pugui jugar, el més exultant de tots és Zizinho, el pare dels jugadors, que va admetre que està a punt de viure una jornada força especial. “Òbviament, el partit contra el Barça serà molt especial per a tota la família, ja que allà es van formar. Ara estem molt contents que tots dos puguin compartir vestidor en un equip com el Vila-real”, assegurava en aquest diari Zizinho.
Tampoc a la selecció mexicana
Amb només 25 anys, Giovani ja és tota una institució de la tricolor, amb la qual ha jugat 78 partits, ha guanyat un or olímpic i dues copes d'or de la Concacaf, i ha disputat els dos darrers mundials. Jonathan, en canvi, és l'altra cara de la moneda, ja que no va convocat amb la selecció de Mèxic des del mes de juny del 2011, quan va ser expulsat de la concentració de l'equip que anava a disputar la copa Amèrica per haver organitzat una festa amb prostitutes. Jonathan va ser sancionat amb sis mesos sense poder ser convocat, una polèmica que es va afegir a la generada quan va caure de la llista del mundial del 2010, una decisió que va provocar que el seu pare amenacés de fer que Jonathan es decidís per jugar amb Espanya o amb el Brasil. Per tot plegat, el germà petit dels Dos Santos només acumula vuit partits amistosos amb la tricolor, duels en què ha coincidit breument amb Gio, però que en cap cas compleixen amb el somni que, ara sí, sembla que es podrà fer realitat a l'estadi del Madrigal: que tots dos triomfin defensant la mateixa samarreta.