La FIFA fa temps que s'ha apropiat de la Pilota d'Or i el paper de France Football en el premi, més enllà que voten els seus corresponsals, cada cop és més testimonial. Les tres portades que van aparèixer ahir de la revista francesa, una amb cada possible guanyador, van semblar més una manera d'aparentar incertesa respecte al vencedor final –que anava en boca de tothom durant tot el dia d'ahir i des de feia setmanes– que cap altra cosa. Amb el comandament de la FIFA, la Pilota d'Or ha guanyat en glamur i la gala s'ha convertit sobretot en un xou televisiu per ser vist a les llars de tot el món. No podia ser d'una altra manera reunint els millors futbolistes del planeta. Tot i això, ha perdut clarament en emoció. Des d'aquella edició de fa quatre anys, quan Messi, Iniesta i Xavi van ser els tres finalistes i va ser l'argentí qui va guanyar contra tot pronòstic imposant-se al gran favorit, Iniesta, que no hi ha sorpreses. Això, a més, s'ha agreujat des que el guanyador és del Madrid. Quina coincidència.

L'organisme que dirigeix Blatter vol dirigir tot el que envolta la Pilota d'Or amb una fórmula que li funciona, però que cada cop enganxa menys. Només alguna resposta inesperada, com va passar ahir, en una roda de premsa en la seva major part conduïda i en què bona part de les preguntes gairebé ni interessen els protagonistes, fa que hi hagi pocs grans moments. Sense vestit innovador de Messi –similar al de l'any passat–, les reaccions en el moment que s'anuncia el guanyador i no gaire cosa més. Per segon any seguit, aquest no va ser blaugrana, però això no va impedir que Messi, que no ha fallat mai a la cita –cosa que no pot dir, en canvi, Cristiano Ronaldo–, acceptés la derrota –si és que es pot qualificar així al fet d'estar vuit anys consecutius entre els tres millors futbolistes del món–, amb elegància i sobretot molta esportivitat. I és que com ja assenyala el mateix Blatter, que és qui mana, s'ha de saber guanyar i també s'ha de saber perdre.