Un malagueny originari de les Planes d'Hostoles. Així es pot presentar Francesc Arnau, que després de gairebé quinze anys residint a la ciutat andalusa no dubta a sentir-se “malagueny d'adopció”. “Vaig arribar el 2001 i estic del tot adaptat a la vida d'aquí”, comenta l'exporter, que des de la seva retirada (el 2011) s'encarrega de coordinar l'acadèmia del Màlaga CF, juntament amb un altre català, Manel Casanova. En clau blaugrana seria com gestionar “des del Barça B fins als més petits”, explica. Precisament, va ser en les categories inferiors del club blaugrana on va començar la trajectòria que li permetria construir una extensa carrera professional.

“Des de l'equip del poble vaig passar al Barça amb catorze anys. Em van fitxar com un porter amb projecció i començant i vaig tenir la sort de coincidir amb la quinta del Mini de Celades, De la Peña, Roger, Juan Carlos Moreno... Vam aconseguir grans èxits, però més que els títols destacava per com jugàvem.” Així recorda Arnau aquella etapa formativa al club blaugrana, a mitjan noranta. Una generació que es manté en la memòria de molts aficionats pel seu talent, tot i que per a l'exporter la progressió fins a l'elit va ser més pausada, com assenyala: “Com a futbolista em vaig fer a còpia de l'experiència i del treball. Altres jugadors van ascendir més ràpidament.” Va debutar amb el primer equip del Barça amb 21 anys “per accident”, com explica: “Vítor Baía estava amb la seva selecció, Carles Busquets tenia grip, en Lopetegui estava lesionat i em va tocar jugar a mi.” Va ser el 9 de novembre del 1996 i aquell duel contra l'Atlético va resoldre's amb empat a tres gols. “En aquella època els partits contra l'Atlético es caracteritzaven pels gols. En general va ser una bona experiència”, recorda. Després d'aquell dia, però, li va tocar esperar gairebé tres anys per repetir l'experiència: “Vaig estar entrenant al primer equip, però no vaig tornar a jugar fins als 24 anys.”

Aquesta reestrena arribaria el curs 1998/99, amb Louis van Gaal a la banqueta blaugrana, amb un parell d'aparicions contra el Benidorm –en la copa– i l'Athletic. Però va ser la temporada següent (1999/2000) quan va tenir el seu moment com a porter titular del Barça. “Van ser cinc o sis mesos, fins que Van Gaal em va treure després de perdre 3-0 contra el Madrid.” Una decisió dràstica, probablement injusta amb l'exporter, que tampoc no tindria sort quan va tornar a aparèixer sota els pals la temporada 2000/01. Llavors, però, va ser una greu lesió de genoll al camp del Bruges la que va frustrar la seva continuïtat. “Em vaig trencar l'encreuat posterior i vaig estar gairebé sis mesos de baixa. Quan vaig tornar es va ajuntar que l'equip no anava bé, Rexach havia rellevat Serra Ferrer i es va apostar per Dutruel i Reina”, explica. Un plegat de circumstàncies que van influir en la seva sortida del Barça: “La història al Barça va anar així, però al Màlaga vaig poder fer la meva carrera i treure'm l'espineta.” I és que a l'equip boquerón, com se l'anomena popularment, va aconseguir l'estabilitat que buscava.

Més de131 partits defensant la porteria malaguenya reflecteixen aquest intens període de deu temporades, entre el 2001 i el 2011. Els primers passos, però, no van ser fàcils ja que els dos primers anys gairebé no va tastar la porteria. “Era difícil jugar perquè Koke Contreras feia molts anys que era titular i era un ídol per a l'afició”, assenyala Arnau, que més d'una vegada va pensar a canviar d'aires novament: “Era un professional del futbol i volia jugar per créixer, però em van convèncer de quedar-me perquè en Koke no va renovar i llavors vaig aconseguir la titularitat.” I així va ser, “amb els lògics alt i baixos que passa un jugador professional”.

Les seves millors campanyes pel que fa a regularitat van gestar-se entre el 2004 i el 2007 sota el paraigua del tècnic Antonio Tapia, a qui Arnau defineix com “un home calmat, segur i fiable”. “Diria que es va decidir per mi per la sobrietat i regularitat i com ho podia transmetre a la resta de l'equip.” Defensant els colors del Màlaga va viure el desencís d'un descens a segona (2006), així com l'eufòria d'un retorn a primera un parell d'anys més tard (2008). A l'hora de rememorar moments, Arnau tampoc no oblida “la permanència assolida contra el Madrid en l'última jornada de la temporada 2009/10. Una emoció similar a la que va viure el dia del seu comiat com a porter en actiu, el 21 de maig del 2011. El destí va voler que aquell dia topessin a La Rosaleda el Màlaga i el Barça, els dos equips que han marcat la seva carrera. Per tal que el comiat fos rodó, Manuel Pellegrini –llavors l'entrenador del Màlaga– el va fer sortir al camp els últims minuts en substitució de Willy Caballero. “Em vaig sentir estimat per tothom. Van ser uns deu minuts d'aplaudiments i d'homenatge que mai oblidaré”, destaca. De fet, l'afecte perdura quatre anys després de penjar les botes.