Ara és entrenador del Bayern, com al seu moment va ser jugador del Brescia o dels Dorados de Culiacán, però casa seva és el Barça. Des del dia que, amb prou feines 13 anys, va descobrir que des de la que seria la seva habitació a la Masia podia veure el temple dels seus somnis i va dir als seus pares: “Cada dia quan obri la finestra veuré el Camp Nou!” Des d'aquella finestra i els camps de terra, se li van acabar obrint totes les portes de la casa i va triomfar com a director de joc del dream team i al cap dels anys va edificar sobre la idea de Cruyff
el millor equip de la història del futbol.

Avui fa tres anys justos que Guardiola i el Camp Nou es van acomiadar, amb mostres d'agraïment mutu i amb els quatre gols de Messi a l'Espanyol i aquella abraçada que va ser la manera més eloqüent del crac argentí d'estar-li agraït. “Que tingueu molta sort i fins aviat, que a mi no em perdreu mai.” Aquell fins aviat ha trigat, doncs, tres anys justos. Avui Guardiola torna com a rival del Barça al Camp Nou per fer-hi la roda de premsa prèvia a l'enfrontament de demà, a la sala situada a molt pocs metres del despatx fosc on un dia, quan li van concedir la medalla d'or del Parlament, ens va explicar que es tancava per estudiar els rivals fins que se li encenia la bombeta amb la idea infal·lible per derrotar el rival de torn.

Avui serà a la sala de premsa i demà serà a la banqueta del Camp Nou. Serà un moment difícil per a ell i també per al Camp Nou. Primer en termes emocionals, i després, en l'aspecte futbolístic, encara que una cosa i l'altra quedaran deslligades quan l'àrbitre xiuli el començament. Abans, hi haurà hagut el moment perquè el tècnic saludi el Camp nou i perquè l'afició el rebi com es mereix. En aquestes coses el Camp Nou ha estat savi i sobirà a l'hora de prendre les millors decisions. Hagin estat ajornades, com va ser el cas de l'homenatge a Johan Cruyff pels anys del dream team. O arribin quan ha tocat, com en el cas d'ara. La rebuda del Camp Nou amb Cruyff al cap dels anys va estar a l'altura del seu llegat futbolístic. I no hi ha cap dubte que demà també ho estarà amb el de Guardiola.

Més enllà d'això, tant un com l'altre van generar al seu voltant també una certa controvèrsia per la seva manera de ser o, simplement, pel fet que van ser alguna cosa més que un entrenador. Sobretot en el cas de Guardiola, que va acabar assumint papers de representació institucional i simbòlica de l'entitat, en moments complicats per al club. En aquest aspecte, en els seus últims dies va faltar sintonia amb els mandataris del club i la seva sortida, a més, no va ser com hauria volgut perquè va quedar sobreposada a l'elecció de Tito Vilanova per substituir-lo. I així, mentre que el seu palmarès no el poden qüestionar ni els més resultadistes, des que se'n va anar hi ha hagut episodis en què s'ha posar en dubte la seva manera de ser i la seva relació amb el Barça.

Des d'aquest punt de vista, no només era inevitable que en algun moment la trajectòria de Guardiola i la del Barça es creuessin, sinó que fins i tot pot ser bo que aquest moment hagi arribat molt abans del que potser tots desitjàvem. Tant de bo que aquests tres anys ja siguin una distància suficient per revestir de normalitat la relació entre el club i un dels símbols més grans de la seva història. Està bé que el club no hagi volgut revestir de cap artifici ni protocol el retrobament de Guardiola amb el barcelonisme. Bartomeu ha estat encertat en les dues coses fonamentals que ha dit: que Pep Guardiola té sempre les portes del Barça obertes i que serà el Camp Nou el que serà sobirà per retre-li la rebuda que mereix.

Rebre bé Guardiola no és que sigui més correcte o menys, més just o menys. Serà un senyal de maduresa. Perquè quan s'han difós greuges contra Guardiola en realitat s'estaven expressant frustracions pròpies. Ara que l'equip de Luis Enrique està en
el seu millor moment i el seu
joc enllaça amb la necessària evolució del llegat de Guardiola, no hi ha necessitat de greuges. Guardiola necessitava prendre distància i el club, tornar a tenir confiança. Com més natural i sincera sigui la seva rebuda, més indicativa serà de la bona salut emocional de tots plegats. I així, com deia ell mateix, segur que no el perdrem mai. Benvingut a casa!