Guardiola i els guardiolistes

Enric Bañeres va dir en el pro­grama de Jordi Basté, hores abans del par­tit con­tra el Bayern al Camp Nou: “Els guar­di­o­lis­tes fan molt mal a Guar­di­ola.” Hi estic total­ment d'acord. Des que Pep va mar­xar del Barça, els ultra­de­fen­sors de l'estil únic han fet la guitza a qual­se­vol entre­na­dor del Barça poste­rior. Van qüesti­o­nar Tito i Roura, van fer la vida impos­si­ble al Tata i ho han inten­tat amb Luis Enri­que. Mai reco­nei­xe­ran el mèrit de cap tècnic del Barça que no sigui el de Sant­pe­dor. Sense anar més lluny, l'última tem­po­rada de Guar­di­ola es gua­nya només la copa i, en la següent, Tito i Roura acon­se­guei­xen la lliga dels 100 punts. Els guar­di­o­lis­tes deien: “Sí, però en la Cham­pi­ons el Bayern li n'ha fotut set al Barça”, però ara hau­rien d'adme­tre que Pep hereta el Bayern del tri­plet i en tres par­tits de semi­fi­nals de Cham­pi­ons que acu­mula a la ban­queta ale­ma­nya el par­cial en con­tra és de 8 a 0. Ho dic perquè el públic del Barça és savi i deci­deix lliu­re­ment a qui aplau­deix i com l'aplau­deix. Es va rebre el millor entre­na­dor de la història del club amb més fre­dor del que volien els guar­di­o­lis­tes. Pot­ser perquè al soci no li van agra­dar algu­nes coses. Per exem­ple, que baixés del vai­xell en el pit­jor moment o que fitxés Thi­ago i Xabi Alonso. O sen­zi­lla­ment, el soci va veure clar que venia al Camp Nou a eli­mi­nar el Barça. El cert és que no va rebre l'home­natge que alguns dema­na­ven. Jo crec que sí que se'l mereix i que, per tan­car feri­des i començar real­ment de zero, s'hau­ria de con­vi­dar el Bayern en el Gam­per. Allà sí que seria bonic veure al mar­ca­dor un vídeo amb tots els èxits de Pep al Barça. Donant importància no només al tècnic, sinó també als juga­dors. El debat guar­di­o­lista l'han creat els que el seguei­xen situ­ant al Barça, i no en Pep, que manté sem­pre la màxima dis­creció i pro­fes­si­o­na­li­tat. Fins que arribi aquest Gam­per (és neces­sari), el tècnic que ens està fent recu­pe­rar l'excel·lència es diu Luis Enri­que. Així ho va enten­dre el culer dime­cres, quan, un cop més, va core­jar el nom de l'asturià, i amb més força que mai a l'estadi. Els guar­di­o­lis­tes i la caverna de l'estil han de girar full. Game over. El 3 a 0 demos­tra que l'estil s'havia de per­fec­ci­o­nar. Agraïm a Luis Enri­que que hagi tro­bat com fer-ho. A Pep l'espe­rem en el Gam­per; a Lucho, a Cana­le­tes.