El traspàs de Pedro al Chelsea es va oficialitzar ahir per una quantitat de 30 milions d'euros, tres dels quals lligats a variables segons el rendiment del jugador. Un anunci que resol definitivament el gran serial de l'estiu blaugrana i que, des del punt de vista econòmic, suposa una entrada important per a les arques del Barça. En aquest sentit, la sortida del davanter canari cap a Londres reafirma la tendència de les últimes temporades, en què el club ha fet diverses vendes per sumes elevades que l'han ajudat en bona mesura a treure's l'etiqueta de mal venedor que l'ha acompanyat històricament. De fet, des de la temporada 2013/14, el club ha ingressat uns 130 milions –133,5 incloent-hi els típics variables– només amb quatre jugadors: Thiago Alcántara, Alexis, Cesc Fàbregas i ara Pedro. Uns ingressos que han estat fonamentals per finançar l'arribada de reforços, com ara el de Luis Suárez, pel qual es van invertir 81 milions d'euros l'estiu passat.

No hi ha cap dubte que des del punt de vista esportiu la marxa de Pedro cap a Londres trastoca els plans de Luis Enrique. Com a compensació, el Barça ha aconseguit la quantitat pretesa, que es correspon amb la clàusula de rescissió acordada quan el jugador va renovar, tot just el juny passat. En aquest sentit, des de Barcelona s'ha transmès una posició de fermesa que ben segur ha ajudat a arribar a la suma desitjada, que ja se situa com una de les més elevades de la història del club. De fet, només superen aquests 30 milions les vendes de Figo (60 milions establerts en la clàusula de rescissió), Alexis (42,5) i Cesc (36), mentre que la del davanter canari se situa a l'altura de la de Touré Yaya, per qui el Manchester City va pagar 30 milions en la campanya 2010/11.

Pedro s'ha erigit en el futbolista procedent del planter més rendible des del punt de vista econòmic, al davant d'altres com Thiago Alcántara, per qui el Bayern va pagar 25 milions –corresponents a la clàusula– ara fa un parell d'estius (2013). De fet, la del migcampista hispanobrasiler és una altra de les sortides més destacades pels ingressos obtinguts en els darrers cursos. Hi ha el cas especial d'un altre jugador sorgit del planter però que va fer eclosió després de marxar a Anglaterra: Cesc Fàbregas, amb qui el canari es retroba ara al vestidor del Chelsea.

La marxa de Cesc, gestada l'estiu passat, va reportar al Barça uns 36 milions d'euros –33 de fixos més tres subjectes a variables–, una xifra que va permetre amortitzar amb escreix els 40 milions que va costar fitxar-lo l'agost del 2011 procedent de l'Arsenal. L'arenyenc, però, no va ser la venda més elevada que va negociar el Barça aquell estiu. I és que l'Arsenal va aconseguir els serveis d'Alexis Sánchez per uns 42,5 milions d'euros, més que suficients per compensar la inversió feta pel club blaugrana el 2011 (26 milions més onze subjectes a variables). A hores d'ara la venda del xilè es manté com la segona més elevada del club blaugrana, només superada per la de Figo.