Possiblement a molts aficionats blaugrana encara els costa identificar el seu rostre. En aquest aspecte, no ha tingut el ressò mediàtic d'altres joves promeses de la seva generació, com ara Munir i Samper. Però de mica en mica, i sense fer gaire soroll, Gerard Gumbau s'està obrint camí en un escenari tan complex com és el Barça. Per joventut –20 anys– el seu espai natural encara és el filial, però aquest estiu Luis Enrique se'l va emportar a la gira americana del primer equip. També l'ha inclòs en la llista de convocats durant les dues primeres jornades de lliga i dimecres va ser, juntament amb Juan Cámara, un dels joves del B inscrits per a la Champions, amb el dorsal 28. És evident que les circumstàncies especials que passa el club durant aquest inici de curs –motivades per la sanció de la FIFA– li han jugat a favor, però Gumbau també ha sabut transmetre a Luis Enrique unes qualitats futbolístiques i personals –versatilitat, sacrifici...– que encaixen amb el gust del tècnic asturià, que el curs passat ja el va fer debutar oficialment amb el primer equip coincidint amb la tornada de copa contra l'Elx (15 de gener del 2015).

“Fa dos anys estava jugant amb mi a primera catalana, i ara està inscrit en la Champions. Per talent i capacitat de sacrifici s'ho mereix segur. El Barça no confia en qualsevol.” Són paraules d'Albert Vivancos, Vivi, que durant un grapat d'anys –“des d'aleví fins al filial del Girona a primera catalana”, destaca– va seguir una trajectòria formativa paral·lela a la de Gumbau. És lògic, doncs, que l'amistat entre tots dos traspassi el terreny de joc. “Parlem sovint. L'any passat vaig jugar cedit a l'Hospitalet i ens vèiem bastant. Manté les arrels, i no només amb mi, sinó també amb companys d'anys anteriors”, explica Vivi, que enguany forma part de la plantilla del Girona a segona A.

Un parell de temporades al Girona B van ser suficients perquè Gumbau confirmés les bones expectatives i captés l'atenció dels observadors blaugrana per tal d'incorporar-se al Barça B la temporada passada (2014/15). “És un jugador molt correcte en l'aspecte tàctic, però si se'l deixa ser més anàrquic també té molta arribada a l'atac i abasteix molt de camp. És molt complet”, assenyala Vivi en relació amb les característiques al terreny de joc del seu excompany i amic. De fet, recorda com, de petit, Gumbau va començar jugant d'extrem per desbordar per l'esquerra. “Després va passar al mig del camp, on pot jugar d'interior o de pivot.”

Aquesta versatilitat és un tret que també destaca Arnau Sala, que el va entrenar al Girona B: “M'ha sorprès molt positivament com es va adaptar al Barça B. El van fer jugar d'interior, de mig centre i, fins i tot, de central.” Sala creu que on més pot oferir al Barça és “a la posició de 4, més que no pas d'interior”. “No m'atreveixo a dir que pot arribar a ser millor que Busquets, però té bons fonaments”, assenyala. “És ordenat, amb una gran cama esquerra, capaç de jugar en llarg i en curt i bona arribada”, afegeix.

A les capacitats futbolístiques s'hi suma un caràcter afable, com explica Vivi: “És un tros de pa, una persona excel·lent. Sempre hem tingut molta afinitat.” “Per a un entrenador és un jugador immillorable, complidor quan juga i quan no, capaç d'entendre quines són les prioritats de l'equip”, destaca Sala, que no dubta del recorregut de Gumbau com a professional del futbol: “Si no és al Barça, on la competència és enorme, en un altre equip de nivell.”

“Ho tenia difícil quan va fer el salt de primera catalana al Barça B. També era difícil que fes la pretemporada amb el primer equip del Barça. Per què no es pot quedar ara al primer equip? D'aptituds, ganes i capacitat per aprendre, en té segur, després ja es veurà”, conclou Vivi.