La enve­ja­ble situ­ació que viu el FC Bar­ce­lona actual a nivell espor­tiu no s'enten­dria sense la figura de Johan Cruyff. Des de la seva marxa són diver­sos els entre­na­dors que han pas­sat per la ban­queta del Camp Nou però la lla­vor que va plan­tar quan va fer-se amb les reg­nes espor­ti­ves del club encara per­dura i dóna els seus fruits. I, pos­si­ble­ment, el canvi més radi­cal no el tro­bem al camp, que també, sinó en la men­ta­li­tat de milers de bar­ce­lo­nis­tes que gràcies al geni holandès van apar­car el seu der­ro­tisme històric. Amb Cruyff, les excu­ses de mal per­de­dor no ser­vien i va ser gràcies a ell que d'una vegada per totes es va dei­xar de mirar al Real Madrid com a cau­sant de totes les desgràcies que li pas­sa­ven al club. Una de les gran­de­ses de Cruyff i pos­si­ble­ment un dels lle­gats més impor­tants és haver tret de la massa social blau­grana el sen­ti­ment d'infe­ri­o­ri­tat res­pecte el con­junt blanc.

A nivell fut­bolístic, el seu lle­gat també és immens. Pels títols, sobre­tot les qua­tre lli­gues i la pri­mera Copa d'Europa, però bàsica­ment perquè va ins­tau­rar un estil de joc que encara per­dura. Els entre­na­dors que l'han pre­ce­dit han introduït alguns mati­sos però la filo­so­fia és la mateixa. Joc posi­ci­o­nal, domini de la pos­sessió de la pilota i vocació ofen­siva. Frank Rijka­ard pri­mer, i Pep Guar­di­ola després, en van ser els màxims expo­nents. Aquest estil de joc ja és irre­nun­ci­a­ble. Sense Cruyff i el seu lle­gat la his­to­ria del FC Bar­ce­lona pos­si­ble­ment hau­ria estat una altre.