Fa quaranta anys el FC Barcelona no tenia cap fundació dedicada a la solidaritat. Però la practicava. Sempre que les circumstàncies ho han requerit, el Barça ha demostrat la seva dimensió de “més que un club”. A finals del 1975, pocs dies abans de la mort del dictador Franco, va tenir lloc al Berguedà una de les desgràcies més tràgiques de la història, que va commoure profundament tot el país. Trenta treballadors de les mines de Fígols van morir en un accident a la profunditat de la mina.

Va ser el dilluns 3 de novembre, poc abans de les 9 del matí. Els miners van entrar a la galeria 09 de la mina de la Consolació i van baixar al nivell 07 a quatre-cents metres de fondària. Havia estat tancada dos dies amb motiu de la celebració de la festivitat de Tots Sants. En aquella època a la mina hi treballaven 1.450 persones en torns continuats. En el torn d'aquell matí hi havia 300 miners. La qüestió és que s'havia acumulat molt de gas grisú a les galeries i quan es va engegar la maquinària es va produir la deflagració mortal. Vint-i-vuit miners van morir allà mateix i dos més al cap d'uns dies, en no poder recuperar-se de les ferides. Les víctimes eren de Bagà, Berga, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet, Olvan, Sant Julià de Cerdanyola i de Sant Salvador de la Vedella de Cercs, nucli que després va desaparèixer sota l'aigua del pantà de la Baells. Hi havia minaires berguedans i immigrants de la resta de l'Estat i d'altres llocs que s'havien establert a la comarca a la recerca de feina i arrelament. Molts treballadors que no estaven de torn es van desplaçar a la mina per intentar salvar els companys. La tragèdia, però, estava consumada. Va ser el segon accident a Catalunya amb més víctimes mortals, després de l'Espà (Saldes) el 1944, amb 34 miners morts.

Van arribar mostres de condol d'arreu. Al cap de dos dies, el dimecres 5 de novembre, es va fer un funeral col·lectiu a Sant Salvador de la Vedella, amb una assistència multitudinària. I també es van anar fent funerals a cada població on vivien els miners morts. La consternació va marcar profundament la població de la comarca. Va haver-hi diverses iniciatives solidàries per ajudar les famílies de les víctimes. Una de les més destacades va ser la del FC Barcelona de jugar un partit de futbol a Berga per recaptar fons per a les famílies afectades.

El Barça ho posava tot. Es desplaçaria amb el primer equip i amb el Barça Atlètic per jugar un amistós entre els dos equips al camp municipal de Berga el 14 de gener del 1976. La recaptació seria per a les famílies afectades i s'hi afegiria el que s'aconseguís també amb la venda d'entrades d'una fila zero, un donatiu de 100 pessetes que es podia ingressar a qualsevol oficina de la Caixa d'Estalvis de Manresa.

El dia del partit, un dimecres,
el Barça va saber que el seu rival en els quarts de final de la copa de la UEFA seria el Levski de Sofia –el va derrotar al Camp Nou per 4-0 el 3 març i el dia 18 va perdre a Sofia per 5-4–. A primera hora del matí, els jugadors que no participarien en el partit de Berga es van entrenar al Camp Nou. Eren Cruyff, Rexach, Mora i Asensi, que havien rebut algun cop o tenien molèsties després del partit contra l'Sporting del diumenge (5-1). Tampoc hi jugaria el brasiler Marinho, que ja tenia un peu fora del club. Era l'època en què Hennes Weisweiler estava enfrontat amb Johan Cruyff i també amb els jugadors sud-americans. Sovintejaven els rumors d'una possible sortida de Cruyff si l'entrenador alemany continuava. I ni Marinho, ni Heredia ni Sotil amb prou feines jugaven a les seves ordres.

Poc després de les onze del matí van sortir de Barcelona l'autocar del primer equip i el del filial cap a Berga. Van fer parada a Manresa per dinar i van arribar amb el temps just per canviar-se i jugar el partit, ja que era a dos quarts de quatre de la tarda. Més de sis mil espectadors van omplir completament les grades del camp de Berga. També s'hi van fer presents diverses penyes blaugrana i molts nens van lluir pancartes dedicades als seus ídols. Cruyff, Rexach i Asensi van seure a la llotja presidencial, on van ser assetjats pels caçadors d'autògrafs. Després, la segona part va començar deu minuts més tard del compte, també perquè els aficionats locals van voler estar a prop i recollir firmes dels jugadors.

El president Agustí Montal va fer el servei d'honor, acompanyat de l'alcalde de Berga, Joan Noguera. L'alineació del Barça va ser la següent: Artola, De la Cruz, Costas, Torres, Albaladejo, Neeskens, Marcial, Corominas, Heredia, Clares i Mir. En la segona part Sotil va entrar per Marcial, Tomé per Neeskens i Sadurní per Artola. I la del Barça Atlètic: Santos, Fuster, Moré, Coromina, Olmo, Sánchez, Costa, Duran, Martínez, Rusky i Rebollo. En la segona part també van entrar Moret, Carrasco, Riera i Majó. El Barça Atlètic es va avançar amb
un gol de Rusky i el primer equip
va remuntar amb dos gols d'Heredia. Mir va fer el 3-1, resultat en la mitja part. En el segon temps van marcar Rusky (que havia entrat en el lloc d'Heredia, lesionat) i Clares, de penal.

El resultat final va ser de 6-1 a favor del primer equip. I el partit va acabar amb un calorós aplaudiment de la gent berguedana al Barça. Però el més important va ser el més de mig milió de pessetes de recaptació per a les famílies de les trenta víctimes de les mines de Fígols.