De menys a més

El rival va ensenyar les urpes de seguida, però el MoraBanc li mantenia el pols anotador, amb Shermadini fent feina a dins. I li hauria pogut fer més mal si tot el domini a la pintura (cinc rebots d'atac en el primer quart) s'hagués traduït en punts. Els del Principat no estaven fins, ni en tirs alliberats, i l'Herbalife li ho feia pagar (10-15, 7').

Amb Albicy traient-se ja la tensió del debut i Stevic generant en cada acció, els locals van trobar ritme en atac i, amb Burjanadze donant-los el relleu –va fer 9 punts en un obrir i tancar d'ulls, en el segon parcial–, no cedia distància. Però dirigir el partit a un intercanvi de cops era perillós, sobretot contra un rival amb tant de talent. I, quan els tirs van deixar d'entrar, als de Peñarroya se'ls van multiplicar els problemes. Ja no era que Salin estigués afinat (3/3 triples en el segon quart), sinó que el dèficit de tensió era alarmant. Així, encaixant en cada atac, les diferències es van anar eixamplant fins a un +15 a punt d'arribar a la mitja part (42-57, 19'). El 15/18 tirs en el segon parcial, amb 20 punts a la pintura, ho deien tot. No hi havia res a fer si no es començaven a flexionar els genolls.

Sortint de vestidors, no s'intuïa cap canvi. L'Herbalife continuava inspirat des de fora i castigava qualsevol error. Però el mèrit del MoraBanc va ser no tirar la tovallola. I, a banda de posar-hi grapa, va trobar en Walker i Jelinek dos punyals per fer entrar dubtes al rival. I tot va canviar de cop. El fet de veure's cada cop més a prop va envalentir els locals, que, en plena rauxa, van treure de la pista els canaris i van deixar-los groguis (parcial de 12-2 i 86-78, 38'). Hi havia incredulitat, en l'equip visitant, però també entre el públic local, ara eufòric.