De tot

El 0-4 inicial va ser un pur miratge. Ben aviat, l'equip local va endurir la defensa i el domini del rebot li permetia tenir el tempo. El joc vertical li donava punts fàcils, però també treia molt profit del 5x5, en què la figura dels seus pivots es feia gegant. No només aportant punts, sinó també al darrere. En aquest sentit, la feina de Dos Santos i Kanis va ser grandiosa, en especial per aturar Stobart, la referència visitant i amb passat a l'ACB. El canvi de quart no va variar res i el Quart continuava a la seva, amb molta solidesa als dos costats del camp. Tant és així que només havia concedit un rebot ofensiu en els dos primers quarts. Amb aquest escenari i el +17 en l'electrònic, molt havien de canviar les coses perquè la victòria s'escapés. Després de la represa, l'Igualada va apujar la intensitat i va poder travar el partit i evitar que els locals tinguessin tanta facilitat per fer circular la pilota. Això, però, tan sols els va servir per reduir la diferència de manera mínima. Quan el Quart va tornar a serrar les dents, se'ls va fer de nit una altra vegada i, de fet, a l'últim quart els visitants no van anotar fins que ja s'havien jugat quatre minuts. La nota negativa ser el fort cop al nas que va rebre Masllorens. Els pròxims dies es veurà si hi ha fractura.