Eurocopa de butxaca
Eurocopa. La segona competició continental redueix de 32 a 20 els equips per l'amenaça de la FIBA, les eliminatòries passen a tres partits i el València i l'Unicaja són els ACB amb més possibilitats
L'Eurocopa, la segona competició continental, arrenca avui amb una versió reduïda del que ha estat en els últims anys i amb una primera fase poc atractiva. L'amenaça de la FIBA va fer que, ja amb 24 equips dividits en quatre grups, s'hagués de reestructurar tot, perquè alguns clubs van haver de fer les maletes. El Sàsser i el Partizan es van incorporar a la FIBA Champions League, però d'altres com ara el Trento i el Reggina s'han quedat sense competició europea. Tot i que l'Eurocopa va repescar alguns equips, al final el número va quedar en 20, dividits en quatre grups en què cada jornada descansa un equip. En la primera fase passen fase quatre dels cinc equips de cada grup en el Top 16. En la següent fase hi ha una lligueta en els quatre grups amb quatre equips cadascun en què els dos primers es classifiquen per als quarts de final. Una de les novetats d'enguany és que totes les eliminatòries, inclosa la final, serà al millor de tres partits. Aquest curs tampoc s'afegiran a mitja competició els vuit equips que el curs passat quedaven eliminats de la primera fase de l'Eurolliga que se sumaven a l'Eurocopa.
Xved es queda sol
Un dels equips que més ha perdut respecte al curs passat quan jugava a l'Eurolliga és el Khimki. L'equip de Dusko Ivanovic s'ha quedat sense els blaugrana Rice i Koponen, i s'ha retirat Paul Davis. Falta veure com es troba de la lesió Xved, el gran referent. També ha perdut pistonada el Lokomotiv Kuban que dirigia Bartzokas i en el qual jugaven Claver, Draper i Randolph. Ara amb l'equip a les mans de Katsikaris centra la feina a tornar a l'Eurolliga. Molt amb compte amb la dificultat de guanyar a pistes com la del Nizhni, la del Hapoel Jerusalem, el Ratiopharm alemany i el Zenit de Sant Petersburg.
De les ventafocs hi ha el Lietkabelis lituà, que compta amb els germans Lavrinovic, i el Lietuvos Rytas de Lituània. També hi serà el campió macedoni, l'Skope. Els principals esculls per arribar a la final són el Bayern Munic que dirigirà enguany Sasha Djordjevic i que podria repescar John Bryant, rescindit al València i a qui es podria trobar en el camí si torna a Alemanya. També cal destacar el Cedevita croat; l'actual colíder de la lliga adriàtica, el Buducnost montenegrí; un clàssic, l'Alba Berlín, i l'Olimpija Ljubljana.
El premi de l'Eurolliga
Tot i que la màxima competició continental ha canviat també de format amb una lliga amb 16 equips, no tots tenen garantit el lloc el curs vinent. El Galatasaray hi va arribar gràcies al fet de ser campió de l'Eurocopa, i qui la guanyi aquest curs el succeirà en l'Eurolliga. Dels equips ACB, el Gran Canària, finalista de l'Eurocopa el curs passat, ho té complicat. El València té l'obligació d'arribar lluny i no fallar com la temporada passada tot just començar, l'Unicaja ha de fer valer el seu potencial i el Bilbao i el Múrcia volen ser les sorpreses. Enguany hi haurà cinc equips ACB –en la primera edició n'hi va haver sis– després de la invitació del Fuenlabrada.
Grup C
Zenit - Bayern
UCAM Múrcia - Buducnost
Descansa: Unicaja
Grup D
València - Ratiopharm
Olimpija - Lokomotiv Kuban
Descansa: Hapoel Jerusalem
Grup A
Lietkabelis - Skopje
Herbalife - Cedevita
Descansa: Nizhni
Grup B
Khimki - Lietuvos
Alba - Fuenlabrada
Descansa: Bilbao Basket
Sense equips italians, grecs ni francesos
A l'estiu la FIBA va vetar la participació als equips de la lliga italiana, francesa i grega. Si hi participaven no podrien jugar les seves lligues nacionals. Els francesos van ser els primers a desmarcar-s'hi, ja que la federació gala, de la qual depèn la lliga estatal, és membre de la FIBA. Però els italians (Sàsser, Reggia i Trento) i els grecs (AEK, Aris i PAOK) ja havien entrat en el sorteig. La seva sortida va fer que l'Eurocopa hagués de buscar altres equips i fer un sorteig nou amb menys equips.