L'equip de les dues cares
Lliga Endesa. Decebedor MoraBanc, que no posa mai en problemes el València i no s'assembla en res al que fa vibrar quan juga a Andorra
Més que la derrota, més que les males sensacions, el MoraBanc Andorra haurà de tenir en compte el partit d'ahir a la Fonteta per analitzar per què ofereix dues cares tan diferents en funció de l'escenari. Sí, certament els dos rivals que ha tingut en les sortides han estat top (Baskonia i València) però pel principat, a part de la dèbil Penya, hi han passat dos equips amb cara i ulls: l'Herbalife i el Bilbao.
El millor que va fer el València en la primera meitat va ser defensar. El pitjor que va fer el MoraBanc va ser atacar. El resultat és obvi: el tercer millor atac de la lliga (87,7) es va quedar en 27 en la mitja part, amb un 10/27 horripilant en tirs de camp i 12 pèrdues, Albicy (2 punts) i Xermadini (6).
Mai en el partit
És que el MoraBanc gairebé va perdre tots els duels individuals. Sense Stevic disponible, a dins primer Dubljevic i després el debutant i intens Kravtsov es van imposar sempre, i per fora, la defensa valenciana va forçar que els exteriors andorrans es perdessin en un excés de bot. Quan Sato va anotar el 30-16 (14') pintaven bastos i dues pèrdues d'Albicy en els dos últims atacs aprofundien la sensació d'impotència.
De seguida va quedar clar que no era el dia d'Albicy, que va asseure's de seguida després d'haver encadenat més errors i pèrdues. Mai, ni amb el 47-38 i possessió, hi va haver sensació de poder inquietar el València, que quan calia responia amb una bona defensa i pilotes interiors a Dubljevic. Sense ritme, sense continuïtat i anotant individualment, el MoraBanc no va poder treure mai el València d'una certa comoditat. I al final del tercer quart, l'evidència era incontestable (59-42).