Des de la tercera jornada de la temporada passada fins avui l'ICL Manresa ha perdut a casa setze dels dinou partits que hi ha disputat. El curs passat hi va superar el Múrcia (77-69), el CAI Saragossa (86-79) i a quatre partits del final, el Tenerife (86-73). La resta, tot derrotes. Per què passa això? Què li ha passat, al Nou Congost, que ha perdut aquella màgia que el feia inexpugnable? Està clar que hi ha una cosa òbvia però que és real: l'equip és el que és. El tècnic Ibon Navarro fa una reflexió en veu alta quan parla que no és una sensació que l'equip nota la pressió a casa sinó que posa com a exemple que contra rivals directes el curs passat no van guanyar ni un partit quan s'hi estaven jugant moltíssim. Paradoxalment la permanència la va aconseguir lluny del Bages, on va sumar més triomfs (6) que al Nou Congost (4). Avui contra el MoraBanc té la primera oportunitat de donar una alegria a la seva afició, que continua fidel i anant al Congost encara que el curs passat, amb mals resultats, el rum-rum a la graderia no va ajudar els jugadors inexperts.