“Volem donar aire nou, cal una renovació total”

Som una candidatura potent, que té ganes d'aportar coses noves al bàsquet català i de donar-li un nou impuls. Els últims vuit anys he viscut i patit la gestió del bàsquet català com a president del Pineda. Feia temps que ho tenia al cap i al final ho he fet, perquè una altra manera de fer és possible, hi ha un camí nou i una altra manera de fer, i per això m'he presentat.

Perquè la nostra candidatura vol donar un aire nou a la federació catalana, històricament ha tingut una trajectòria molt continuista i cal una renovació en tots els sentits. Volem trencar amb el passat. La principal arma que tenim és que els clubs catalans siguin sostenibles econòmicament, que és la missió que ha de tenir la federació, i la promoció dins el bàsquet de formació. Com que tenim i volem una comunicació fluida amb els clubs tenim obert a través de perefrancitorra.cat qualsevol cosa que els clubs els interessi saber, perquè estem a la seva disposició.

El que tinc clar és que el meu equip, al qual dono molta vàlua, i jo mateix hem de continuar fins al 26 de novembre i aspirar a la presidència. Només pensem en la nostra candidatura.

És un tema realment preocupant que es va destapar en les últimes hores, independentment del cens dels clubs que poden votar, hi ha una realitat que hi ha molts presidents que per motius moltes vegades molt lògiques no tenen actualitzat el registre a la Generalitat dels seus mandats, i això pot donar una situació preocupant si es presenten a votar i no els deixen. Penso que aquí les tres candidatures hem d'incidir perquè això no passi.

Personalment no entenc la figura de la presidència de la federació catalana com una figura executiva. Tot i així, si la Generalitat té intenció de fer alguna modificació estatutària, el que segur que faríem seria portar-ho a l'assemblea i es valoraria, però no entenc la figura de la presidència executiva.

Dràsticament no. Un dels motius pels quals estem aquí és perquè hi ha hagut un deute important que s'ha anat acumulant en els darrers anys i, al contrari, ens hem de centrar a gestionar el bàsquet català i a promoure'l al territori i intentar treure els recursos d'altres vies.

Si això és una normativa que ve de la FIBA i s'ha de complir, s'ha de fer. Hem de ser diligents des de la federació catalana encara que el tràmit final es faci a Madrid o que ens ho traspassin a nosaltres, que seria una altra opció a negociar per facilitar el procés i ajudar els clubs.

Crec que el que ha fet és distanciar més a tothom. Els tràmits on line és lògic, com tota la tecnologia moderna, que evolucioni, però el que no podem fer és despersonalitzar la federació. Això vol dir ser moderns però no donar l'esquena als clubs. Una de les grans preocupacions són els costos tan elevats federatius i si el món és on line el que hem de fer és, potser, anar cap a una altra via pel que fa als costos.

Ens hem de fer respectar a Madrid, a la federació espanyola i en els estaments. És una de les potes importants en el nostre programa.

Sóc partidari absolutament que hem de recuperar les seleccions catalanes masculina i femenina absoluta sense por perquè Madrid i la resta ens tinguin en consideració i ens respectin.

El que hem de fer és valorar-ho i analitzar-ho. No parlarem de res del dia després si guanyem, perquè ara no toca, perquè no tenim tota la informació que fa falta, però ho hem d'analitzar.