Alts i baixos

L'equip va entrar poc tens a la pista i el Rio Natura li ho va fer pagar, sobretot a partir de Whittington, que feia mal amb el seu encert des de fora (7-12, 5'). Shermadini patia tan lluny del seu hàbitat natural i va haver d'entrar Stevic, per desarticular-lo. A poc a poc, el MoraBanc va ajustar la defensa i el rebot, i va trobar el seu ritme, amb Albicy ja manant (6 assistències al final del primer quart). Li faltava vigilar més les pèrdues a mitja pista, ja que això permetia al rival trobar punts fàcils i no perdre'l de vista.

Però el ball de rotacions va beneficiar els locals, que tenen més fons d'armari. Gràcies a la seva activitat defensiva i la determinació de Navarro, el forat va obrir-se i els gallecs van haver de fer tornar a la pista McConnell perquè la situació no se'ls escapés de les mans (39-27, 16'). I, si bé la distància encara creixeria més (+16), la baixada de tensió local en la recta final li va permetre mitigar una mica el mal rebut a mitja part.

El partit variaria de cop i volta, només iniciar-se el tercer quart. Com en la posada en escena, els andorrans van sortir freds i, de cop i volta, van trobar-se el Rio Natura tocant-li el clatell, després de tres triples seguits (45-43, 22'). L'encert va animar els gallecs, que, apujant les línies al darrere, van tallar la fluïdesa local i li van generar un curtcircuit, fins al punt de cedir la iniciativa poc després (56-58). En aquesta fase, va ser vital la irrupció d'Antetokounmpo, igual que més tard ho seria la de Walker per catapultar el MoraBanc, que, això sí, havia recuperat la seva millor versió defensiva (70-61, 32'). El rival no va rendir-se, i amb McConnell (8 punts i 4 assistències en l'últim quart) va arribar a somiar amb l'èpica, ja en el darrer minut (86-84), però va fer curt.