El Quart d'Albert Brea va sumar la quarta victòria con­se­cu­tiva i tanca l'any amb un 9-2 de balanç que, a falta del que faci avui el Par­di­nyes, el situa com a líder en soli­tari del grup. El tri­omf, en qual­se­vol cas, no va ser gens ni mica sen­zill, con­tra un Mas­nou que va demos­trar per què és l'equip que encaixa menys punts del grup (68,4).

En un par­tit tra­vat i sense ritme, els visi­tants van dei­xar clar des del pri­mer moment que havien anat a Quart a jugar molt llarg, a esgo­tar les pos­ses­si­ons i a negar tot intent de tran­sició –ho fan habi­tu­al­ment, de jugar lent, però ahir amb dues bai­xes ho van accen­tuar–. A això s'hi va afe­gir que els giro­nins no tenien encert i mica en mica van anar enco­ma­nant-se de les inten­ci­ons visi­tants. En el des­cans, amb 1/10 tri­ples, el Quart manava però només en el mar­ca­dor.

Després de la represa poca cosa va can­viar i no va ser fins a l'últim par­cial que un canvi defen­siu dels de Brea, situ­ant-se en zona, va fer efecte. Bus­cava alte­rar el ritme apa­gat i ho va acon­se­guir, con­tro­lant el rebot defen­siu i podent forçar joc a camp obert. Sem­pre al davant en el mar­ca­dor, al bàsquet ràpid s'hi va afe­gir l'encert en el tir exte­rior, que fins lla­vors s'havia resis­tit.